AGNÈS SETRILL

Dona la cara, o comparteix-la.

2012-01-11T15:23:00.000-08:00

Per tot això, i molt, molt més...

http://www.donalacara.com/

Apa que això ja quasi està...

2012-01-01T10:53:00.000-08:00

les festes vull dir, amb els seus dolços apegalosos... i amb el bo que fa, aviat "me'n podré anar a fregir espàrrecs", perquè ja comencen a sortir! i si plou una mica millor... mmmmm...ja sento l'olor del remenat...

A més, el dia ja allarga que em posa.... ! :-))))))))))))

Veieu com encara que no tingui esperit nadalenc, en tinc d'altres?

Molt bon hivern a tothom!

El nadal és fantàstic.

2011-12-24T04:13:00.000-08:00

Sí, ho dic jo! ( No he donat la contrasenya d'aquest blog a ningú!)

Avui m'he trobat dues persones que pateixen dolor crònic, i ,...
estaven tant atabalades pels preparatius d'aquesta nit i de demà, que me n'he adonat que quan ens hem saludat, no han esmentat cap mal!, tenien molta feina però també molta il·lusió.
Me'n he alegrat per elles!
I he tornat a pensar que la vida és molt curiosa, ...
ah! que és això allò que diuen de l'esperit nadalenc? Ostres!!!! (38 anys m'ha costat esbrinar-ho). Doncs me n'alegro.

A elles, i a totes les persones que tenen dolors crònics, els desitjo que trobin alleugeriment així com aquests dies, cada dia.

2011-11-21T08:16:00.000-08:00

"El que no mata engreixa,
i si no,
fa créixer"

La perfecció no existeix, llàstima!

2011-10-02T09:42:00.000-07:00

Un capellà em va dir un dia que tot era perfecte, jo li volia mostrar que no, però ell va ser hàbil per fer-me callar, fins hi tot un regle tort és perfecte, em va dir, és : unregletort perfecte.
Però encara li vaig preguntar perquè en deia perfecte d'un regle que ja no servia, em va dir: perquè ho ha creat déu.
...i jo vaig pensar que m'enganyava, que ell defensava el seu cap, el seu cap i els seus "caps"., però que la realitat és que no hi ha res perfecte, perquè si hi hagués alguna cosa, tots els humans que ho coneguessim hi estariem d'acord.

Aquest post del té la mà Maria no te gaire a veure, però és el que m'ha portat a recordar aquesta anècdota.

2011-09-15T16:01:00.000-07:00

Els Catarres a l'inrevés.

Quedem avui a les 7 aquí.

2011-09-11T22:55:00.000-07:00

Més humor pels combatents. 11 Setembre

2011-09-11T13:22:00.000-07:00

Sí, sí, banderes catalanes, estelades, manis i parlaments...però ara, davant de TV3, com sempre, (o el 33, o el 3XL ), i el que em vindria més de gust, és veure una pel·lícula catalana, d'humor, i/o si pogués ser picantona... que així podríem inspirar-nos per acabar la festa amb més bon humor.

...Perquè la guerra segueix, demà més, i més...i estaré al peu del canó, per això demanaria una mica més d'humor pels combatents, si us plau!!!!!!!

Adverteixo que ja m'estic esmolant les dents, i deixant-me créixer les ungles...

2011-09-04T06:37:00.000-07:00

...I espero no haver-les de fer servir.
Perquè no vull ni sentir-ne parlar!

Per si algú encara pensa que això pot ser diferent!

Buscar una sortida?

2011-08-27T06:33:00.000-07:00

O tant sols una mica de remei?

Les fundes de l'R-5.

2011-07-23T13:28:00.000-07:00

Quan era petita mons pares van estrenar un cotxe, un R-5, ma mare, tant previsora i ràpida, va posar unes fundes als seients perquè no s'embrutessin, quan encara ni els meus germans ni jo l' havíem estrenat ni vist. Érem tots petits.
Mai vam saber que es tractava d'unes fundes, quedaven molt ben posades, pensàvem que els seients eren així!
I al cap d'un grapat d'anys, ja érem grandets, el cotxe es va haver de canviar perquè era molt vellet, els seients també, segurament ma mare havia rentat les fundes unes quantes vegades, però sempre les tornava a posar, i entre el desgast i el sol,... Un dia torno de l'escola, i a l'entrada de casa veig aquella tela tant coneguda, gruixuda i de ratlles de colors desgastats a terra, i em diuen que acabaven de portat el cotxe a Montblanc, on l'havien venut a un pagès que encara en trauria profit per anar al tros.
(amb els seients nous)

2011-07-14T00:41:00.000-07:00

La Crema Catalana, és una gosseta que van adoptar els meus tiets del poble, es diu així perquè és de color crema i te uns tocs marronosos al llom,a més que és molt dolça i bona, obeeix sempre a la primera, menys quan hi ha tempesta o en època de petards, que com que li fan por, no vol anar a la seva caseta a l'hort. És de mena petita i quasi mai burda.

L'altre dia vaig anar a casa seva a veurel's i si m'hi puc estar una estona, sempre vaig a l'hort i al jardinet i ens posem a treure herbes, o arreglar torretes, mentre xerrem i ens posem al dia.
A les tardes d'estiu s'hi està molt bé, i així que estàvem descansant i xerrant amb els tiets, i va venir ma cosina amb el seu fill petit, el Marc que te quatre anyets.
Al Marc, li fan por tots els animals, i de la Crema li agrada mirar-se-la de lluny i prou, si pot ser des de la finestra.
Quan van venir a l'hort, la Crema va anar a saludar-los, remenant la cua, com sempre, i esperant com a poc, una carícia., el Marc va fer un crit i un salt enrere, la gosseta es va espantar més que no pas ell, i es va retirar, va venir on era jo. Ma tieta i ma cosina, van començar com sempre, a dir-li al Marc que la Crema no fa res, que no tingui por, i demostrant-li apropant-se i tocant la gossa tot mirant-se al Marc dient-li, "ho veus?, ho veus com no fa res!, etc."

Sabia que passaria això exactament, ho he vist altres cops, i que el nen diria a la seva mare que marxessin, o que l'agafés al coll.
En aquell moment em va venir una idea i inspiració teatrera, (a vegades em passa), vaig començar a acaronar el llom i el cap de la gossa, que desseguida s'hi va posar còmoda, repenjant la barbeta damunt la meva cuixa (jo estava asseguda a terra ), i li vaig començar a dir, "No passa res Crema, no t'espantis, el Marc no fa res, el Marc no et mossegarà, és bon nen, no tinguis por, tranquil·la...", em vaig mirar de reüll al Marc, i el vaig veure amb uns ulls com a taronges mirant i escoltant molt atent encara agafat a la cama de sa mare . (Ma tieta i ma cosina somreien mirant l'escena,...).
La gossa estava normal, però jo feia veure com si tingués por, i com si la protegís del Marc, ...i ell s'ho devia creure, o potser va voler demostrar que realment no tenia males intencions, no ho se....!, però al cap d'un minut tenia el Marc al costat, agafat al meu coll amb una ma una mica temorosa però atansant l'altre al llom de la Crema, que es va girar, se'l va mirar i va tornar a posar-se còmode perquè la seguíssim acaronant.
Ara ja no li fa tanta por la Crema.

Íntim, maldecap.

2011-07-10T11:33:00.000-07:00

Veure una cervesa, dues copes de vi, després una de cava, ...al cap de dues hores, tinc garantit un maldecap horrorós, per mi la barreja d'aquestes tres coses és d'una toxicitat considerable. Ho se.
Però ahir no me'n vaig adonar, vaig passar d'una copa a l'altre sense pensar,...les converses que anàvem tenint van fer que no negués aquella copa de cava...fresc i bo.

Ja estàvem acabant de dinar, tots haviem estat parlant, posant cullerada a la conversa.
Ens vam acomiadar, tots contents, es notava.

A l'arribar a casa, cansada, amb la nyonya aquella de després d'un dinar així, em va començar a venir el mal de cap,...i a més, no parava de pensar en molts moments i coses dites per uns i altres... Retornant a les escenes, en el que s'havia dit, no em van venir imatges de "mal rotllo", al contrari. Però en sec, me'n vaig adonar que havia parlat massa, m'havia "despullat" de pensaments. Abans de dinar, no ho hagués fet.

Aquest pensament es va convertir en ràbia, i el maldecap es va agreujar.
Una mala estona, llarga.

Aquest matí, ho veia tot diferent.

El dit petit del peu.

2011-07-06T06:23:00.000-07:00

Qui te la sort de tenir els dits dels peus ben alineats?

Els meus dits petits dels peus, tenen tendència a amagar-se sota el 4rt dit, i com que sóc persona de caminar molt, em porta petits problemes que he d'anar resolent molt de tant en tant.
Tot plegat m'ha portat a pensar.
Se de gent, persones grans sobretot, que tenen uns dits que espanten., no se ni com poden calçar-se segons quines sabates.

Com és que no s'ha avançat gaire amb la prevenció i informació de malformacions dels peus? És que no es pot previnir? No s'ha estudiat?
Els podòlegs es farien d'or si s'hi posessin. Crec.

2011-06-22T15:20:00.000-07:00

Amb la gana que tinc! Em passen entrepans per davant del nas. I em faig fotre.
Però al final me'l faré, o millor, si trobo algún lloc on els facin bons, me'l compraré fet.
Un entreà ben bo, amb tomàquet i oli d'oliva, me'l cruspiré acompanyat d'una cerveza (o dues), ben fresca, i durant aquells moments, que ningú em digui res, perquè sinó, rebrà.

El mossegaré, li clavaré les dents, i estiraré fort, i quan a la boca hi tingui un bon tros, el mastegaré, l'assaboriré. La voca se'm fa aigua de pensar-hi...
Un bon glop de serveza.
Després,... després ja veurem!

Uns dies de festa amb petards (feste fotre Agnès! Que a tu no t'agraden!).

Aquest any no tinc pensaments per cremar....perquè no son concrets i no els puc escriure, encara...potser millor...
Ara només tinc clar, que vull un entrepà de pa bo.

Bon estiu!

RASTAFARIS I D'ALTRES ÉSSERS

2011-06-19T22:57:00.000-07:00

Au! Qui no ha pensat al veure un cap de rastes allò de "com s'ho fan si agafen polls?" .
No és que em vulgui fotre amb els que porten rastes, és pur interès i mai he tingut prou confiança amb cap dels que ho porten com per preguntar.
Una amiga que te dos nens amb el cabell molt curt i llis, per tant amb més possibilitats de guanyar de manera més ràpida una guerra contra polls, a vegades ha tingut feina, treball...i despesa!

Com que el meu interès i preocupació és seriosa, em poso al google i investigo, trobo moltíssimes coses!
Les solucions, les úniques per combatre aquests vitxets, amb garantia d'èxit que he trobat en fòrums i pàgines temàtiques són:

- Aprendre a conviure amb aquests éssers al cap.
- Posar-t'hi alcohol o gasolina i fotre-hi foc.
- Rapar-se al zero.

En cas de no estar disposats a fer res d'això, en el cannabis es troba ajuda per suportar el problema.

Cap amb rastes.

Per fi, una mica d'aire...

2011-06-19T07:36:00.000-07:00

Després d'una època d'estar fent, acabant, i intentar mantenir un mínim d'ordre a tot el demés que seguia com sempre (aparentment...)
Un munt de temes, de feines,...

I ara aquella llista de coses de 2ª importància que vaig deixar perquè no podia, que vaig deixar per quan s'acabés tot allò....però que hi pensava.
Ara venen uns dies per tot això.

Que anava a dir...tres cosetes ...

2011-04-08T13:16:00.000-07:00

La primera:

A vegades necessites qualsevol indici, una mica d'alguna senyal que t'apugi l'autoestima, ja no perquè la tinguis molt baixa, sinó perquè necessites, t'agradaria un carmelet.... Recordar l´últim cop que et vas sentir plena, orgullosa, que alguna cosa et va sorprendre positivament... però saps molt bé que res cau del cel. Aii! Però només hi ha una solució, és el que m'ha ensenyat l'experiència, esperar que això passi... Apa!, mentres, miraré de distre-re'm.

La segona:

I perquè foten a l'atur gent que treballa als caps i hospitals? Jo, dona de classe baixa, nació oprimida i amb més cultura que la majoria de gent que viu per aquí, però menys de la que tenen, per orgull meu, els que us aneu deixant caure per aquí, no entenc perquè gent que està treballant i cobrant del que tots paguem, ara deixaran de treballar i seguiran cobrant del que tots paguem, perquè se'n van a l'atur. I amb tots els inconvenients que ens suposarà...
Algú m'ho pot explicar??? Si us plau!!!

I la tercera:

Una recomanació, aquest blog: la Dansa de les Neurones.

Miniposts (4)

2011-03-28T13:40:00.000-07:00

Em passo molts dies aprofitant el que queda del tub de pasta de dents, molts més que gaudint-lo de quan està ple i la pasta surt sense haver-lo de prémer gaire.
Perquè?

Una frase que em treu de polleguera és " sempre s'ha fet així " , seguit d'un silenci que vol dir : "i es seguirà fent així ".

Sherlock Holmes, ....que poc ha durat!, feia temps que no memoritzava el dia i l'hora d'un programa de tv per no perdre-me'l. Espero que aviat posin nous capítols.

Docents....

2011-03-02T14:06:00.000-08:00

Molt bé, m'he de desfogar....

Resulta que faig un "curset" de 3 hores 4 dies a la setmana, em cal per reomplir currículum per la feina.
Els docents varien segons el tema, el dia...
I em trobo que una tarda qualsevol, un tiu, amb ganes que se l'escolti algú, aprofita que ens te acorralats (ja que el certificat del curs el donen per un 80% presencial), per desfogar-se de la seva feina, posar-se medalles de la seva professionalitat, i, amb tot el morro, no aportar res del tema que s'havia de tractar en qüestió, i que a mi, apart de ser per la feina, m'interessa.
Com que aquest "docent" l'hem d'aguantar 3 dies, per tant 9 hores, i tots els que fem el curs (uns 16 ), hem al·lucinat tots per igual, decideixo queixar-me., sóc jo la que perdré el temps i ell que es posarà medalles....
Casumronda!!!

Bon hivern!

2010-12-18T07:09:00.000-08:00

Incitant...

2010-12-07T11:19:00.000-08:00

He decidit deixar el blog per una bona temporada, volia fer un post de comiat i no sabia com, entre escriure, esborrar i tornar a començar, m'ha agafat gana...

Fent "pastetes" i un llac artificial.

2010-12-01T12:27:00.000-08:00

Bons records d'un bon dia, després de l'hivern passat.
Aquests son nebots meus i estem al mas d'un tiet, un dia que celebràvem no se què amb un dinar familiar.
No sabria dir qui s'anava entusiasmant més i més amb la idea del llac, el pont, la illa, la barqueta, ...si ells, ma cosina o jo.
Com van acabar de bruts!, va ser fantàstic!

(Us devia alguna imatge meva. )

A cop calent. Sentiments.

2010-11-29T13:14:00.000-08:00

No se si ho podré suportar.
Podré tornar a aconseguir el que un dia vaig tenir?
Per aconseguir-ho, cal que passi alguna cosa grossa?
...perquè aleshores no se si estic preparada.
Em sento tot el cos sense ganes de res, esgotada de donar molt de mi per aconseguir tant poc... bé, no se si es poc o molt, mai m'havia trobat en una situació semblant, mai havia passat tant de temps en ...una situació normal (tenint en compte que no estic segura del que és "normal").
Potser em podria relaxar, passar de tot, creure'm que faci el que faci, les coses seran com han de ser.
...no, no, això no, aleshores el descontrol passaria a ser real, ara almenys encara estic en plena incertesa en moments com aquest, que suposo bo per no desespera'm.
...mentre el temps passa.
I tornen moments més bons i amb més esperança.

La maionesa "Hellmanns" i el "Higgins" no estan tant malament.

2010-11-27T06:39:00.000-08:00

Tot ha començat quan m'he trobat davant les estanteries de les maioneses al super.
Quina escollir?
Cap etiquetada en català, doncs em decanto cap a la "hellmann's", que patrocinava el "Magnum" i favor que em feien, doncs m'agradava molt. Ho recordeu?, a la mitjapart, la musiqueta, una imatge, una hamburguesa que hi anaven afegint pisos i més pisos de teca, que si enciam, ceba, ou...i cullerades d'aquesta maionesa a cada un.
Jo, que aleshores començava a despertar, les meves hormones sobretot, em queia la baba amb el Magnum, però no ho deia a ningú, ni a les millors amigues, doncs era una mica massa iaio, ( a les nenes de la meva edat, els agradava el Michel J.Fox), però és que era tant simpàtic i benplantat!

No em volia perdre un capítol.
De fa una estona que mirant fotos d'aquesta sèrie i tot recordant..., m'he mirat els personatges un per un, de manera diferent.

Quan en aquella edat em fixava en ells, estava convençuda que el Thomas Magnum era el més guapo.

Però des de fa una estona ho veig diferent... devien tenir una edat similar., el personatge de Magnum, se'l veu cregut, i de tant "guaperes", que perd una mica, ( a més feia dos metres, una mica massa ) i en canvi el Higgins, que el veia lleig, vell i antipàtic, ara trobo que tenia alguna cosa...( li canviaria el pentinat, això rapit! )

...segueixo sospesant.

2010-11-24T01:05:00.000-08:00

2010-11-24T00:56:00.000-08:00

Miniposts (3)

2010-11-19T14:36:00.000-08:00

Veient fotos de bloggers de quan eren petits, em fan recordar les de quan jo ho era, amb els germans, les cosines, lo be que ens ho passàvem, els grans que eren més joves..., els que ja no hi són...
De fet, només la imatge de la capça de llauna on ma mare les guarda des de sempre,...és que ja em cauen la llàgrimes! Estic sensible!, què passa?
(Ho deixaré per una altre temporada).

No compro loteria perquè:
-No vull donar ni un cèntim més a Espanya.
-El Molina va dir un dia que es més fàcil que em toqui un llamp.
(Tampoc em passejaré pel camp amb una vara de ferro en plena tempesta per comprovar-ho!)

Me'n vaig a dormir... fa 28 dies seguits que matino i no he pogut desconectar el despertador...però demà....em fa una il·lusió! Encara que em despertaré, segurament a la mateixa hora, gaudiré de no sentir-lo, podré fer el ronso!....là-lalala-aaa, la lalàaaa, la-lalà, la la-là!, la-lal,.la,lalà! i lalalà, lalalà, la-la, la,la. làaa, la!Lalalà, la ,la-lalà...

2010-11-11T11:01:00.000-08:00

Aquest matí, anant cap a la feina, m'estava mirant el mòbil i he trepitjat una cadena a tocar d'un aparcament, un lloc per on passa poca gent., he estat apunt de caure, m'he quedat mirant aquella cadena grossa de dos dits d'ample, que feia com a metre i mig i estava travessera a la vorera.
Que estrany!, i que tonta de no haver-la vist! He seguit cap a la feina mentre desava el mòbil a la bossa.
Caminant he notat que, segurament per aguantar l'equilibri dec haver fet una mica de mal gest al genoll dret, desseguida m'ha passat. Mentre pensava això, havia seguit caminant, i aleshores m'he esgarrifat...la cadena seguia allí! Algú podria prendre mal, qualsevol que ja tingués prous problemes com per... !
He tornat fins davant el garatge, no he volgut mirar si algú m'observaba, anava decidida (i amb pressa ). A l'arribar, amb el peu he arraconat la cadena a un cantó de la porta.
... I me n'he anat cap a la feina pensant que, pot ser que en algun mal dia, algú m'ha salvat de tenir un dia encara molt més pitjor...

Quins rituals!!!, qui ho netejarà ???

2010-11-07T13:34:00.000-08:00

No me'n puc estar...

2010-11-06T11:53:00.001-07:00

El papa de Roma és només el representant d'una mena de partit polític en un lloc on te majoria absoluta, no te oposició, per tant sempre ha pogut amagar moltes cosetes...i fa uns 2000 anys que "governen" ! (colló!, així tenen les arques!)

Actualment la laïcitat i altres religions, fan perillar aquesta majoria absoluta, i estan acollonits.

...Aiiii, sempre fotent por al cos,...i davant la imatge d'aquell pobre home, nu i mort a la creu, amb prèvia tortura... i que dolentes son les persones. I de quina manera hem de buscar el perdó de déu, perquè sabeu? tot això,...és culpa nostra! Vam neixer amb el pecat enganxat, ves!

Si lo del Jesucrist que parlen els llibres fos cert, i aquest aixequés el cap, pobre home, veuria quin fracàs! que es tractava de fer el bé, portar solucions a la humanitat i no pas problemes, i que uns oportunistes, fent us de la seva imatge i d'alguns principis, com són els manaments, (sentit comú, no pas diví, (deixant de banda els tres primers que són per cubrir-se les espatlles))., es van fer amb un poder, que sempre ha estat de part dels forts, i que per semblar alguna cosa amb influències celestials, superiors, han fet anar a contra natura els seus deixebles més entregats, prohibint-los d'usar els seus instints humans, per començar., posant-los unes normes absurdes, fent-los predicar amb la por, i l'esperança, (per compensar), posant-se el bé i el mal a la boca, com si per naturalesa les persones fóssim dolentes!, i ens haguéssim d'estar sempre reprimint-nos, sinó, ens surt el diable que portem a dins , ( Uuuu! ) fent-se necessaris per aquelles ànimes febles, que necessiten que algú els guiï, i s'assegurin de rebre els sagraments, perquè si no, aquest déu, ( tant bo), no els acollirà al seu costat!

I etc, etc...etc, etc,...

"Pa Negre" i arròs blanc.

2010-10-31T10:02:00.000-07:00

Ahir a la nit ja vaig anar a veure "Pa negre", i sort que no va ser l'altre dia... no m'hagués anat gens bé per la panxa.
La pel·lícula, i els actors estan excel·lents, magistrals, però la novel.la, l'argument, no em va agradar gaire. Potser és que vaig una mica saturada últimament d'històries de la guerra i/o postguerra, ( amb els crims i maneres de matar, la fam, el sexe per força o a canvi de misèria, la canalla que paguen pel que han fet uns altres, els capellans mal parits, els mestres, etc. ) ...o és que encara no tinc la panxa al 100% bé.

Herois, i jo, heroïna

2010-10-27T14:05:00.001-07:00

Ahir apartir de les 4 de la matinada, vaig haver d'anar moltes vegades al lavabo, a vomitar: res, doncs a partir de la 2ª vegada, ja no hi havia res a expulsar, encara que el meu cos semblava no saber-ho i va seguir insistint, i com que no es va quedar content, va intentar-ho per altres mitjans els quals no esmentaré.
Quan va sonar el despertador, jo ja estava més tranquil·la, feta pols, però tranquil·la, les basques s'havien acabat, i lo demés també. Em sentia marejada, les cames em feien figa, des d'unes colònies quan tenia 8 o 9 anys que no m'havia passat res semblant., em vaig dutxar i me'n vaig anar a treballar.
Una jornada molt llarga i pesada. No vaig menjar res amb tot el dia, dos cafès em van fer de contrafort.
A l'arribar a casa, em truquen uns amics, -Que si vull anar al cine? (Però si l'únic que he desitjat en tot el dia és arribar i tira'm al sofà!)
No em vaig permetre pensar-m'ho, i ja era al cinema., disposada, basicament a ....seure i tancar els ulls si calia.
Vam anar a veure "Herois".

Critica i observadora com sóc, vaig començar a notar escenes calcades d'altres pel.lícules, i moltes de pel.lícules americanes conegudes de fa molts anys, quan encara anava al cinema amb certa regularitat,...i pensant que ja veuríem el que...
Però també hi havia escenes divertides, així que com que ja em venia bé, em vaig deixar anar, (calia aprofitar l'entrada i passar-m'ho bé! A les 10 de la nit, m'esperava una reunió de veïns...) i mira...a mitja pel.licula, ja no la trobava dolenta. Cap a la tercera part, ja no m'enrecordaba que al començament no m'havia agradat. Al final, tot i que no es perfecta... te alguna cosa...
De debò!
Bé, que em va agradar molt.

La recomano.

Un dia d'aquests he d'anar a veure "Pa negre". Mare meva, dos cops al cinema en menys de tres mesos!!! Això vol dir alguna cosa...

Per vosaltres de part d'ella.

2010-10-21T13:12:00.000-07:00

Ve d'aquest post.

Fa molt de temps que li vaig dir que tenia un blog, però jo sabia que poques vegades es posava a internet, i estava quasi segura que quan entrava amb prou feines es mirava el correu...

I mira per on, ho va llegir, i lluny d'enfadar-se...
Aquest és el mail que he rebut.

"
Estimada amiga Agnès, gràcies per el teu interès vers nosaltres, em consta que ens estimes molt. Nosaltres a tu també.
Vull dir-te que ara, ens em posat en mans de especialistes en educació. Una educadora social, que ens orientarà cap a unes pautes a seguir per marcar unes normes més definides i constants, que espero, ens puguin ajudar.
Si em permets m'agradaria contestar als companys seguidors del teu bloc. primer, donar-vos les gràcies a tots per la vostra estona per ajudar als altres i per el recolsament moral.

- ricderiure. : Sí, el gran es medica, doncs te angoixa, i alguna cosa més. Gràcies per els ànims.
- Sànset i utnoa. : Si, realment necessitem desconectar, doncs ens te molt absorbit.
- garbi24. : Si, necessitem més disciplina a casa, i si, el petit, ja veurem..... sobre ser permissiu,tampoc funciona, més aviat empitjora. Però gràcies igualment.
- Oriol. : Gràcies.
- Josep B. : Ni tan sols se si crec en Déu, però t'asseguro que molt sovint li demano ajuda. (ets psicòleg...? )
- Molon labe. : Tant de bo fos tant fàcil. (tambe´hi hem pensat.)
- iaiapuncarra . : odisfèric ? (perdona ho he de buscar, no se que vol dir.)
- Jordi. : ni sent pare, mai tens prou experiència.
- clidine. : efectivamentels adults no ho fem bé. Però es que és més difícil del que sembla.
- Albert B. i R. : Gràcies.
- Glauka. : No sempre es fàcil seguir les seves pautes, dels psicòlegs, doncs cada persona es diferent, amb costums i ensenyances diferents.
- cucafera. : Paraules sàvies !!. M'estic mentalitsant per posar-les el cent per cent en pràctica, però necessito més força de la que tinc. Gràcies.
- Anònim. : Als cinc minuts de donar-l'hi una responsabilitat, se'n va tot a norris per un motiu o altre, i acabem tirant la tovallola, doncs em acabat la paciència. Però segur que es un bon consell que procurarem posar més cops en pràctica. Gràcies. "

I contestan-la aquí mateix:
Estic contentíssima que per fi tingueu una ajuda, (i que no t'hagis près malament que publiqués tot això, jo no les tenia totes, però tenia lesperança de què algú fés alguna aportació interessant, i vaig utilitzar aquest humil blog, que te uns grans seguidors, i n'estic orgullosa per això! )
Ets un sol bonica, et desitjo lo millor, ja ho saps! "

Vull més estiu!

2010-10-17T11:19:00.000-07:00

http://

Em preocupa. Em preocupen. (Post seriós).

2010-10-13T13:22:00.000-07:00

El nen mai obeeix, és egoista, vol cridar l'atenció, sempre, i ho aconsegueix de qualsevol manera, mai d'una manera agradable, a vegades fent mal al seu germà petit. No només fa enfadar, provoca mal ambient arreu on està i acaba tothom de malhumor i violentats. Sempre.
Es fa insuportable la convivència amb ell. Això ha fet que els seus pares, esgotessin la paciència poc a poc al llarg dels anys., fins a un punt que ja no l'aguanten, i si la "liat" grossa, sobretot quan hi ha més gent, l'amenacen que després s'ho trobarà, i després a la mínima que torna a fer enfadar que no passa un quart d'hora, l'acorralen, el peguen, l'estiren pel braç, i ell tot i la cara de por a la pallissa, els fa ganyotes amb pre-potència, o es defensa fent-los puntes de peus.
No tot acaba quan s'escapa tancant-se en una habitació o lavabo. S'acaba, aquella escena, quan el pare marxa per algun motiu. La seva mare, aguanta el xàfec, respira fons un cop i un altre...
sempre li diuen el mateix, que obeeixi, que es porti bé, li demanen per favor, però ell no ho fa mai.
No és un nen petit, te 10 anys, i això ho fa des dels 5 o 6 quan el seu germanet en va fer un.
Voldria ajudar a aquesta família.
Em fan patir.
Vaig parlar amb ella, em va dir que fa anys estan a mans d'un psicòleg.
Però que res no canvia.
Ells, no canvien.
El nen, està creixent en un ambient nefast, el seu germanet també és clar, ara te 5 anyets crec i es comporta d'una manera bastant normal, aguanta els xàfecs refugiant-se enganxat a la tele o la consola.
"Ells, ni canvien, ni volen canviar, i si volguessin fer-ho, dubto que sabessin com, ni com posar-se d'acord", em va dir una germana d'ell.
Jo quan els veig, pateixo, son bona gent, i els vaig conèixer que eren molt feliços, ara mai els hi veig.
I pels nens, que tenint una bona base cultural, s'estan perdent la possibilitat de creixer en un bon ambient.

Què es pot fer desde tant a fora?

Preparar un sopar romàntic:

2010-10-02T07:33:00.000-07:00

Se li diu a la una manera de preparar un sopar amb pistes i senyals entre invisibles i evidents, previs a possibles (volguts ) esdeveniments de caire romàntic-sexual.

Preparar un sopar romàntic és quelcom molt més que cuinar i tenir bona beguda al punt de fred, vol dir:

Arreglar-te més a consciència, pensar el que et poses de roba perquè no sigui molt descarat d'entrada, però que et puguis desbotonar una mica-bastant, amb l'excusa de la calor del forn encès (tot i que faci estona que t'estiguis torrant). O caldejar tant la saleta, que per força t'has hagut de posar aquell vestidet de tirants i tant curtet que t'hi sents tant bé, sense que s'et posi la pell de gallina. La roba de més endins també estigui pensada, no cal dir-ho.

Preparar un sopar romàntic, també vol dir cuidar l'entorn una mica., tenir roba, el portàtil i/o el llibre que estàs llegint, per sobre el sofà, no és aconsellable. També és important tenir totes les estances i passadissos, minimament il.luminats que no calgui encendre tots els llums en un moment concret, com si haguessis perdut una llentilla.

I tot i així, preparar un sopar romàntic també te els seus riscos.

Recull de miniposts 2

2010-09-17T12:56:00.000-07:00

No tinc res encontra de la poligàmia. Si els components hi estan tots d'acord, on és el problema?

"Calia-vaniixxx- ocxiacXion- cristal -buait..." collons amb el màrqueting!

Jo no sóc bilingüe! La noia que despatxa a la fruiteria tampoc ho és, sempre parla castellà! El traumatòleg tampoc, ( és argentí ). La veritat, jo no conec gaires persones que pugui dir-se que son bilingües...i en canvi sento a dir que el nostre país, ho és!

Avui he matat un mosquit tigre, no hagués pogut estar treballant com si res, amb aquell bitxo per allí. L'he matat, si, i l'he enganxat amb celo, per mirar-me'l millor i ensenyar-lo als meus companys. (Normalment no mato animals, ni tant sols en menjo).

Recull de miniposts.

2010-09-01T14:32:00.000-07:00

No puc escriure, però tampoc en tinc gaires ganes, quan tinc una estona, llegeixo altres blogs. No comento últimament... teclejar em fa presa.

Em ve de gust llegir, absorbir, no dir la meva...

Avui, mentre escoltava les noticies, he tingut un pensament: I si aparegués un Salomó (el rei bíblic que feia de jutge) agafant una senyera amb una mà, i unes tisores amb l'altre...en cada costat hi hauria dos nous partits polítics... uiiiiii!... algú diria: "que se la quedi ell! Me l'estimo massa per perdre-la! "

L'últim sopar que vaig fer amb la bona companyia d'uns amics, després de parlar de tot una mica, què caram! sexe i actualitat sobretot, no se perquè vam arribar a una conclusió, els lleons són capitalistes, i les lleones socialistes.

Aquest any estic molt morena, he pres el sol amb un factor de protecció més baix del normal. I això que jo sóc de seguir molt els consells més saludables! (Tenia ganes d'un canvi de color? Perquè deu ser?)

2010-08-05T11:46:00.001-07:00

Pensava que no em caldria acomiada'm, però l'Agost és molt dur...molt...

No es pot teclejar i menjar síndria alhora. (Diria que l'únic moment del dia que estic quieta.)

Fins aviat! Passeu un bon mes.

Acudit. / Ja s'ha dit tot.

2010-07-29T00:53:00.000-07:00

Un toro està pasturant tranquilament, i una moscota el comença a emprenyar. L'emprenya molt.

Cada cop que la mosca se li atura a sobre l'esquena, ell li pica amb la cua, però no hi ha manera de matar-la.
Finalment, la mosca se li planta al morro.

El toro es concentra, li fot cop de llengua i l'encerta de ple.

Conclusió?

El que no puguis acabar amb la cua, acaba-ho amb la llengua.

.......................................

Això no és una persona, és una mosca disfressada, que com que no li va acabar d'agradar el que li va fer el toro, es venjarà portant-lo a la plaça perquè pateixi., això si, haurà de ser fora de Catalunya.

Felicito a la plataforma antitaurina.

Estic nerviosa...

2010-07-28T09:17:00.000-07:00

Demà tindré els resultats d'una ressonància magnètica.

Demà sabré si aviat hauré d'agafar la baixa una temporada.

I no em va bé.

I ara tinc una bona estona per menjar-me el coco.

Ja m'he llegit un munt de blogs, m'he passejat per tot arreu, he anat a fer un tomb, he anat a comprar, m'he planejat demà al matí per estar distreta, (els resultats els tinc a la tarda), he trucat a un parell d'amistats, però no contesten..., ara, estic aquí, nerviosa.

Un amic psicòleg em va dir una vegada,- Fes per tu el que faries per un altre a qui estimes-.Penso., aleshores m'asseuria al seu costat, bé, primer li prepararia una til.la, un cigaló, o una cervesa, depèn de qui fos ...,

Que sóc jo, burra!

Després, ...ai ! Jo que se! A més, estic cansada, aquest matí ja he fet un munt d'exercici..

Com estic!
(Perdoneu-me per la meva anada d'olla)

Per cert, no és res greu. Però em fot molt, per la feina, pels meus,...

El temps passa,

2010-07-27T03:41:00.000-07:00

...i tot creix.
(Foto que m'ha regalat l'amic Mik)

"Canvios.

2010-07-21T11:24:00.000-07:00

INÉS ACEITERA

Hoi, diesisiete de julio del dos-mil-tresse, (17/07/2013):

Me e visto en la obligasión de canviar el nombre de este blog., degudo a que si no fora asín, dekaría de ser constitusional.

I miren ustedes, a una li agrada mutcho ser legal i que no sea perseguida por las autoridades de nuestro país."

2010-07-17T20:33:00.000-07:00

I si repetíssim les consultes sobre la independència, a aquests pobles i ciutats que ja ho varem fer?

Jo m'hi apunto de nou!
El Tribunal Constitucional, ha fet més feina que tot el voluntariat junt, per animar la gent que vagi a votar.

Si jo fos ...(algú)

2010-07-17T15:19:00.000-07:00

Mossegar-se-la, una manera de parlar.

2010-07-08T00:44:00.000-07:00

Des de no fa gaires anys he començat a practicar aquest "sport", continuament em trobo amb dues diferents intensitats de " mossegar-me la llengua"., de les efímeres i/o sense importància, (les persones més o menys adultes i amb una mínima vida social, ho podem fer varis cops al dia, a vegades tant, que ni ens n'adonem que ho fem.)....I d'aquelles altres, més escasses per sort, però que fan que mentre premem les dents, ens bulli la sang per dins de mala manera,...

Si ha estat en una situació més o menys previsible i he tingut temps de fer un exercici previ de mentalització i/o concentració, puc portar la situació mig bé, però si no és així, mossegar-me la llengua fa molt de malt, molt! només aquella veueta interior que em diu: "aguanta, aguanta!..."

En aquests casos, fins al cap d'una bona estona no puc començar a valorar el meu esforç. A vegades queda una sensació de derrota, ràbia continguda, frustració, però moltes vegades m'acabo convencent que era el calia fer, i aleshores puc sentir-me satisfeta...tot depèn.
El que estic segura, és que una mossegada així, no pot ser bona, i que potser fins hi tot, en el sistema immunitari o nerviós hi pot acabar repercutint.

-Us passa igual o semblant?

-A vegades, veieu venir les situacions on sabeu que hi ha un alt risc?
-Us prepareu per enfontar-vos-hi?
-Quan va ser l'últim cop d'una mossegada de les fortes, fa una setmana, un dia, un mes...?
-Perquè ho fem?

Si em contesteu, podré saber si lo meu és normal. Gràcies avançades!

Algú vol jugar a metges?

2010-06-15T14:29:00.000-07:00

En un post anterior on explico un recent accident domèstic, em comentaven l'Albert i l'Oriol , que ells potser no haurien reaccionat tant ràpid. (Tot i que en aquest cas no tenia gaire importància).

Més o menys tothom sap el que no s'ha de fer mai en certes emergències, però, que cal fer si un dia, per exemple en un àpat, algú, tallant el pernil, se li escapa el ganivet? ....Si, si, ara direu: -aiii ! La sang em mareja ! - (A mi també! ) ...Però bé s'haurà de fer alguna cosa, oi?

No cal anar tant lluny, davant una caiguda, desmais, petites cremades, picades d'animals, ennuagaments, cops...

No sempre hi ha un metge aprop, ni cobertura per demanar auxili.

Sóc de les que carreguen la bossa (i no diguem la motxil.la) amb coses que s'anomenen "per si de cas".
Crec fermament que a les escoles hauria de ser matèria obligada d'estudi un curs de primers auxilis, ( com també un curset de prevenció de riscos a la llar, ja sabeu: què cal fer si se-t' encén una paella ? etc,etc) ., no cal aprendre a fer una traqueotomia amb un boli, ni a fer el tallet decisiu a una dona que està de part, (m'he passat, ho se!) només cal saber el just, coses que el sentit comú endevinaria si en un moment de nervis, la ment no es quedés en blanc., aprendre per no fer bestieses que podrien empitjorar les coses.

I no m'enrotllo més, que jo no sóc infermera ni tant sols tinc vocació.

Cuideu-vos!

El cos. Reflexió una mica poca-solta.

2010-06-10T00:37:00.000-07:00

La meva ment està en molts llocs, masses, on ara mateix no puc arribar, però jo sóc aquí, estirada al sofà, amb la bossa de pèsols congelats (ara si!) embolicada en un drap vell, i rodejant-me el dit gros del peu dret, que ara és el doble de gran, i de color blau, morat, granatós,...(segons el punt on es miri.)

Que dèbil és el cos! Aquesta carcassa que ens porta a tot arreu i ens aguanta tots els òrgans, ens manté al món obert , (tot i que a vegades ens sentim lligats per algunes circumstàncies) .

Com he dit, aquí estirada, encara amb el pijama d'estiu, pantaló curt i samarreta de tirants, em miro, els peus, les cames, (d'aquí a uns dies em tocarà depilar-me), les mans, mentre estic escrivint (quins dits més àgils! ) sento la boca, ara m'empasso saliva, ara noto que he de canviar de posició, tinc l'esquena torta i em molesta,... però tot i el dolor, estic aconseguint relaxa'm, bé, no gaire, començo a tenir ganes de fer un pipi, em puc imaginar la meva bufeta...

Ostres! Quantes coses que funcionen a la perfecció en el meu cos!

Vaig a fer-me un cafè per celebrar-ho, m'he d'aixecar de totes maneres!

Cuideu-vos!

Petit accident domèstic.

2010-06-08T00:12:00.000-07:00

Fent de jardinera al meu modest balcó, em va relliscar una torreta de les mans, sabeu damunt d'on va caure? Doncs damunt del dit gros del peu. (El dret).

.....

El dolor, difícil d'aguantar.
M'assec a terra, vull cridar, però no puc, més aviat grinyolo, em sembla.
Estic sola, cal que mantingui la calma.
(Respiro)
M'he de treure la sabata, i em preparo fent un sospir, pel que pugui veure.,
el dolor és intens., em costa, però se que com més aviat ho faci millor. (Vaig fer un curs de socorrista fa uns anys,). Hauria de trucar a algú primer? -No siguis exagerada, només és la punta del peu, encara que amb un dolor horrorós.-
No hi ha sang. Bé!

S'inflarà de seguida! gel !!! Ràpid....ràpid!!!! (Si se'm infla em farà mal per caminar!)
Com puc, m'arribo al congelador.
No hi ha temps ni esma de remenar i buscar la bossa de pèsols, ni treure glaçons i posar-los en una bossa de plàstic i després embolicar-los amb un drap...
Agafo el primer que trobo, m'ho poso damunt del dit gros del peu amb molt de compte, està de color vermell intens i sento que em bull per dins.

Estaré així una estona, em vaig calmant, asseguda a terra a la porta de la cuina, de cara al balcó., pensant què més he de fer...truco? vaig a urgències? De moment ni pensar-ho, em fa massa mal.
El cop ha estat sec i "pla" com el cul de la torreta. Però ho veig venir, estaré uns dies malament.
Tinc una mica de ganes de plorar., però em consolo a mi mateixa, és curarà, això rai! d'aquí a uns dies només serà una anècdota...

La torreta s'ha trencat al rebotar a terra., ho veig des d'aquí. La rajola també! (Apa!)
Això rai.
Merda! I ara què? no podré caminar bé durant uns dies...i amb tot el que he de fer!

Ja ha passat més de mitja hora... el dolor quasi no ha minvat. Truco al meu company, -Vinc?- Quan pleguis, no cal que córris, tot controlat.

Les croquetes de pollastre, ja estan descongelades.
Ara m'hi posaré pomada, hauré d'anar al lavabo perquè és al calaix. De pas m'arribaré al llit, allí m'estiraré una estona amb el peu amunt perquè no se'm infli.
......

Diagnòstic :
Fissura a l'últim osset del dit gros del peu.

Ja sóc aquí!

2010-06-03T12:57:00.000-07:00

El casament va anar molt bé, a l'església tot va ser senzill, i d'una manera natural, cosa extraordinaria en un casament.
Lo demés, normal.... i la meva amiga i jo, molt còmplices, com sempre! (I espero que si agafa la indirecta, ho seguim sent).

D'aquí a dos dies, vaig a un casament.

2010-05-27T11:31:00.000-07:00

És d'una amiga de tota la vida, una amiga molt amiga, que tot i que viu lluny i no ens veiem gaires cops a l'any, sempre hi és, sempre hi ha estat, per lo bo i per lo dolent.

No em feu entrar en detalls, és per pura GENEROSITAT cap a uns demés, que ella, atea i anticlerical com jo, passi per la vicaria.

Quan sabia al que s'enfrontava, em va demanar que no la deixés sola allí dins, així, és com es referia a l'església. M'ho deia amb aquell posat tendre, ullets tristos i divertits alhora...
-...d'acord...ai ! - Que havia de dir? Jo també seré generosa amb ella, que bé que s'ho mereix (no ho faria per un altre!)

Només desitjo que li vagi tot molt bé, i aconsegueixi tot el que desitgi quan vulgui.

Sort! Que ja queda poc pel gran dia!

Després de 12 anys, ja podies pensar que...

2010-05-22T08:53:00.000-07:00

...no tindria la pell i el cos de 20 i pico. T'has sorprès? (Vull pensar que positivament, si pensaves veure'm pitjor), vaig notar certa sorpresa quan em vas veure a l'arribar, diria que vas arrufar una mica les celles.

Jo si que em vaig preparar per veure't canviat., que si potser faries una mica de panxeta, que si tindries més poc cabell, o el tindries canós.

També et vaig trobar més madur, amb ulleres, canviat, normal!

Tu volies estar sol, ser lliure, per això et vaig deixar quan començava a tenir ganes de sentir alguna cosa més per tu (i crec que vaig encertar no hauríem arribat gaire lluny). No em vaig tallar per preguntar-te si estaves amb algú, et vas posar a riure, em vas dir que seguies igual, que amb això no havies canviat.

Tot va anar així, quan vaig despenjar:

-Hola sóc el Joaquim-
(Em vaig posar una mica nerviosa, pensava que mai, a menys que ens trobéssim per casualitat, tornaríem a parlar.)

- Ah! Hola Joaquim, què tal?

(Què deu voler?)

- Vols prendre un cafè?

No se quina cara posar, m'ha agafat per sorpresa, però no passa res, estic parlant per telèfon

(Agnès, què penses? El Joaquim és bon tio, no buscaràs ara una excusa barata per negar-li una estona i un cafè...però com ha aconseguit aquest telèfon? )

-D'acord quedem.

Tot bé, correcte. Ens vam posar una mica al dia de les nostres vides, i prou. Però, perquè del retrobament en el present? Per recordar? O per no oblidar...? (?)
Me'n alegro que estiguis bé, i tot et vagi normal. Fins d'aquí 12 anys més? No esperis tant! Que tot just aquest post, està inspirat amb el pas del temps ...i això em fa pensar massa...

Quina mania!

2010-05-12T09:39:00.000-07:00

Com diu una amiga "Les religions són restriccions" i per desgràcia, som molts que tenim les nostres religions, conviccions, o principis individuals, dites pels contraris : manies.
Doncs segur que coneixeu algú :

1-Que encara s'entestava a no tenir mòbil ! ( va acabar cedint.)

2-Conec una persona que es nega a tenir microones, i diu que no li fa res seguir com tota la vida ho havia fet, que per ella és un ritual posar un caçó al foc per escalfar la llet cada matí, reescalfar amb paella,etc.. (Però és clar, això porta més feina!)

3-Se d'una noia que no menja mai carn de mamífers, perquè diu que ella també ho és, li fa "cosa" menjar-se'ls, el que es perd!

4-Una noia de petita li van dir que rentar-se el cap més d'un cop a la setmana és dolentíssim, i per si de cas, no ho fa. (Aquesta restricció li provoca que a vegades algú aparti la mirada de "l'arrel" (greixós) del problema.)

5-Qui no coneix algú que fora del lavabo de casa seva és incapaç de fer les seves necessitats més sòlides? (El problema és greu si ha de passar gaires dies a fora)

Una d'aquestes manies, m'afecta directament, vull dir, que és meva.

Teniu alguna "religió" o "mania" personal que us fa patir o que fot als demés?

Estaré una mica absent durant uns dies...

2010-04-27T23:34:00.000-07:00

per excés de feina.

Per això deixo quest parell de cançons, la primera dels Pets, Ànims! ( llàstima que molt guapos no son, però en aquest vídeo són tant simpàtics! )

I aquesta, dels Lax'n Busto.

Als que encara dubteu...O teniu por ?!

2010-04-25T15:10:00.000-07:00

De què teniu por?

Nosaltres treballem, i seguirem fent-ho igual.

A ells, els toca governar, és la seva feina,...

i cobren suficient com per portar un país com Catalunya.

Donar una empenta perquè puguin tenir aquesta responsabilitat total.

Veure com hi han bufetades per governar aquest petit país, no us ho podeu imaginar ?

O us penseu que si Catalunya fos independent no hi hauria partits de tots colors barallant-se per governar-lo ?

Fa uns mesos, vaig publicar ...

2010-04-21T06:04:00.000-07:00

aquest post

(quicleu a sobre si ho voleu veure)

I avui publico aquest amb molta il.lusió.

23 ABRIL ST.JORDI

25 ABRIL A VOTAR !!!

BONES DIADES !!!

2010-04-18T09:46:00.000-07:00

Mitja hora, mitja hora em dono per fer allò que tanta presa em fa, però que tantes ganes tinc de que estigui fet.
I alhora, el que em costa!

Mentre escric, em vaig mentalitzant, que quan acabi, d'aquí a uns minuts, me n'aniré a l'habitació, i ho faré. Perquè és allí que m'espera.
..................................................

Obriré l'armari, amb tota la mala llet, trauré la roba de dins, la llençaré per damunt del llit. Tota!
I amb un sac de brossa ben obert, començaré a ficar-hi la roba d'hivern que no m'he posat aquest any ni un sol dia, que potser ja no em vaig posar l'any passat, per nova que estigui, per "mona" que sigui. L'altre la plegaré i l'aniré posant ben posada al prestatge de dalt de tot (al que no hi arribo i que hi poso la roba de la temporada contrària)
I adéu a l'hivern! Que n'estic tipa! Si no ve el bon temps, jo l'aniré a buscar !

A VALLS, TAMBÉ S'HO MUNTEN BÉ!

2010-04-15T03:01:00.000-07:00

Vídeo

Pregunta, pregunta...!

2010-04-12T03:42:00.000-07:00

-Agnès! Et puc preguntar una cosa...?

-Clar! Digues.

-No per res eh? ...però es que..., sento curiositat..

-Digues!

-El tal Giné ,... qui és?

- De qui em parles?

-Un paper que hi ha a sota el telèfon, ja fa dies, amb aquest nom i un nº de telèfon.

-D'un tal Giné?

-...és lletra teva...

-...???

-Deix, deix...

-Ahhh! Gine! Hehehe! el telèfon del ginecòleg, que em toca revisió anual! Hehe! On has vist l'accent?

-Ostres!

Amb dues paraules, test curt.

2010-04-07T07:22:00.000-07:00

Com definiries amb un parell de paraules, i sense pensar-t'ho gaire :

a) La vida

b) La gent

c) Els homes

.
d) Les dones

e) La família

f) Tu

Aquest test tant curt, me'l va fer un amic fa pocs dies, el va treure d'un "Ofici de vire". La conclusió a la que s'arriba, fa pensar una mica.
Recomano fer la prova abans de seguir llegint.

El més difícil és contestar amb un parell o tres de paraules, però és la millor manera de fer un resum breu .
Apart de l'estat d'optimisme o pessimisme que hi ha darrera de cada resposta, és inevitable però també pot ser divertit preguntar-se perquè de certes respostes.
Però com que no sóc una experta, començaré dient una solució.
Qui ha començat responent:
-a) Una merda-, per exemple, vol dir que no te ganes de fer el test, que necessita un copet a l'esquena amb abraçada inclosa, o menjar més iogurts dels que son verds per fora.

Aquest post, pot ferir sensibilitats.

2010-03-25T08:08:00.000-07:00

Amb tot el respecte que es mereix la bona gent, ( sempre, i que és quasi tothom ) , que troben consol, alleugeriment i alegria en la fe cristiana. Aconsello que si hi ha algú que se senti indentificat, no segueixi llegint.

Aquesta imatge, en forma de cartell, ha estat penjada en molts fanals de Reus.
Ningú m'ha preguntat si em podia molestar, jo si que ho pregunto, us molesta? Què en penseu ? ***.

Us l'heu mirat mai amb ulls innocents ? Que hi veieu ?

Em sap greu com la "santamaresglésia " ha tret profit d'aquesta ancestral manera que tenien en un lloc i una època de "fer justícia".
Penso que si els que van muntar aquesta història, veiessin el que se n'ha fet de la seva respectable doctrina en 2000 anys, i com han exhibit amb tant mala fortuna aquesta imatge, se n'anirien més temps enrere, caparien el colom i s'ho muntarien d'una altre manera, ... pel bé de tots, i d'èpoques passades.
(Penso moltes més coses, poques de boniques al respecte, i les podria dir, però aquest humil blog, potser acabaria com ell, crucificat...)

***(Recordo que aquest blog es pot comentar de manera anònima, o es que ningú em vol fer companyia a l'infern? )

Crispetes, ara que venen dies de festa.

2010-03-23T02:26:00.000-07:00

Les crispetes per microones porten excés de sal, i vés a saber quin oli. Ja no diguem les dels cinemes, que a més són un atracament.

L'altre dia al blog del Centpeus, en parlava, i em va inspirar aquest post.
Deixo aquí la meva recepta, que no te cap secret, però pot donar alguna idea.

Agafar una olla, posar-hi blat de moro fins que ocupi tot el cul, i un raig d'oli de girasol que, movent l'olla, arribi a tocar tots els grans.

Encendre el foc i l'extractor, de tant en tant, moure una mica l'olla per que es moguin els grans de moresc, que s'aniran posant més blanquets i una mica inflats.

Aleshores tenir una tapa a punt és indispensable si no vols veure com neva violentament a la teva cuina.

Mai tapar-ho del tot, deixar que respiri, que surti el baf, encara que també s'escapi alguna crispeta.
(M'encanta el soroll que fan quan esclaten contra la tapa! )

Ep! Tot aquest procés dura 6 o 7 minuts, per tant ja cal tenir un bol o dos preparats, és convenient apagar el foc i treure-les quan fa uns 5 segons que han deixat de petar, encara que es tingui alguna sorpresa.

Un pessic de sal, o de sucre, (al gust), i ja estan.

Si teniu canalla o no, una tarda de festa que no faci gaire bon temps, pot ser divertit fer les crispetes col.lectivament i després posar un "Shrek" (en català), per exemple.

...del post anterior. Ja l'hi he donat!

2010-03-20T22:52:00.000-07:00

Contentíssim!

M'ha mare, ha cridat:

- Oh!, que bé!, ja podrem anar a veure els castells de foc, i no caldrà que traginem cap cadira plegable.

(Jo no sabia que ja prenien una cadira de platja! (M'han entendrit....)).

-Està molt bé, nena!

Tot això ho ha dit la mare, que, com ell sempre diu, no li deixa parlar.

Mon pare, quan ha pogut, m'ha explicat que en un museu van veure un vell que duia alguna cosa semblant, que es plantava davant un quadre, s'asseia i el contemplava tranquilament, després ho plegava i se'n anava a un altre lloc.

Diu també que ho prendrà per anar a passejar, (cosa que ha de fer per prescripció mèdica), així no patirà si no troba algun lloc on poder seure o repenjar-se.

Salut!

Tamboret- bastó.

2010-03-19T05:28:00.000-07:00

Avui és l'aniversari del meu pare, no es diu Josep.

Cada dia passo per davant d'una ortopèdia, a l'aparador hi havia aquest artefacte ja fa temps. He decidit comprar-li, feia dies que ho tenia al cap., és una cosa que se que li pot anar bé, doncs ara no pot caminar molta distancia sense aturar-se, ni estar gaire estona dret, per això va perdent les ganes d'anar a molts llocs.

Però un cop ho he tingut a casa, al anar a embolicar-ho... M'han vingut tot de dubtes, ...això es la demostració d'un deteriorament. Li farà il-lusió ?

Al cap de no res penso que potser si que li agradarà, i a més, no es tallarà a l'hora d'usar-lo.
Potser donant-li qualsevol altre dia, com si més que un regal, fos allò de : "Mira pare, ho he vist i he pensat que et podria anar bé! "

Decideixo no embolicar-ho, que no sembli un regal, regal.
Li donaré com a regal-pràctic, així que el vegi.,...si no canvio d'idea.

Ostres! Últimament estic més cagadubtes que mai!

Calçotada en una masia, com cada any.

2010-03-09T07:15:00.000-08:00

L'altre dia vam fer una calçotada, érem una bona colla.
Va portar feina, com quasi totes les coses bones., organitzar-ho, repartint feines per encarregar, comprar... i creuar els dits perquè ens fes bon temps...

Va anar prou bé, ens va ploure quan ja teníem els calçots i la carn cuita.
Quasi tots amics i coneguts.
La calçotada en si mateixa, em feia il·lusió.
Una bona excusa per retrobar-nos!
Potser per això hi vaig posar molt de part meva... també molts d'altres ho van fer, abans o després.
Vaig tenir sorpreses molt agradables: Uns amics que no sabia fins quasi a última hora si vindrien, uns altres que feia anys que havien deixat de fer-ho, una amiga que em va fer un regal molt especial., el "chouman" de sempre es va superar fent-nos riure a tots. Encara més gent!, els de sempre, amb unes ganes immenses de passar-ho bé! També nens i algún adolescent que es van portar molt bé, doncs anaven a la seva i quasi no els vam veure.

Però em va quedar una sensació agredolça, que després d'uns dies, encara conservo, i no entenc perquè...
...Potser perquè estic cansada, perquè volia passar-m'ho més bé.
Aquell dia, s'em va fer efímer, molt més que l'estona que vaig passar fent cua esperant a la carnisseria el meu torn per comprar la carn encarregada.
No ho se.

T'he desitjat tant...

2010-02-22T12:56:00.000-08:00

Estic cruixida.

És culpa de lo d'ahir.

Ja sabia que feia fred, per això em vaig equipar., però en feia tant!, quan volíem parar a descansar desseguida ens agafava, començant per la cara, les cames, els peus,.. quan arribava a l'esquena, era de lo més desagradable., va ser per això que vam fer tota la caminada d'una tirada! 16 Km. i a molt bon ritme., vaja, quasi corrent.

El que vam veure, únic, la gebra a les fulles dels arbres, a terra, per tot arreu, el gel i les seves formes en qualsevol racó humit, ...

Estimat, no m'ho volia perdre! L'hivern aviat acabarà, i aquest el millor que ha tingut és l'espectacle de neus i gels...M'entens oi? Poques vegades ho havia vist així i tant aprop d'aquí...

Però ara et necessito...Et desitjo...!

...Ahir a la nit no podia ni dormir...

Com passaria tot el dia sense veure't?

A la feina, a cada pas eren ais i uis, i a aguantar el tipus!, mentre pensava en el moment que ens trobariem...

Havia fet poques fotos, treure'm els guants per fer-les era un patir, els dits se'm congelaven al moment i tardaven molt a tornar en si.

Vaig decidir de gaudir de l'espectacle al moment, amb els meus propis ulls.

Avui desitjant que arribés el vespre, per veure't, sentir els teu braç rodejant-me, el teu caliu, tu i jo, sota la manta, passant una bona estona ...

...Per fi, quan t'he vist,...m'he llençat a sobre teu!

Quin plaer! Sofà!

Estimat sofà! T'he enyorat tant !!!
Encara estic cruixida, però ja em passarà!

Cuidar les plantes, o deixar-les fer...

2010-02-17T01:30:00.000-08:00

Perquè no sigui dit que sempre estic criticant, o mostrant " tites " de la quotidianitat, penjo unes fotos del procés que hi ha hagut, en poc més d'un any, en una cassola que vaig reutilitzar, tot convertint-la en un mini-jardí.

La primera foto es de quan les vaig plantar.Dues plantetes es van morir en pocs mesos.

Algú no va tenir en compte el moviment del sol i els efectes en aquesta barana.

2010-02-10T23:49:00.000-08:00

(Gràcies Mik! A que esperes a fer un blog?)

Instints, ganes i possibilitats., nens, nenes que esperen.

2010-02-06T11:36:00.000-08:00

http//elfamo.blogspot.com/2010/02/ladopcio-homoparental-on-reina-lamor.html

Després de llegir aquest post de la GAIA, i voler-li fer un comentari, vaig decidir que per no abusar del seu espai, en podia fer un post. I de pas, desfogar-me, que aquest és un tema més , d'aquells que em foten de molt mala llet.

El tema: el dret dels homosexuals a adoptar criatures.

Mm.,! A veure, com li vaig dir a ella, si jo fos un nen sense pare, ni mare, i en el millor dels casos vivint en un primer món, abans que fer-me gran en una residència, m'estimaria més tenir dos pares, dues mares, o un sol pare, o una sola mare,,etc., algú que després d'haver passat unes proves les quals demostressin qualitats i possibiltats, que són uns requisits que es demanen per ser adoptius, desitgessin acollir-me, educar-me i estimar-me.

Si us plau! Algú pensa que, encara que a l'escola se me'n enfotessin perquè mons pares fossin dos homes a mi això m'afectaria tant, que m'estimaria més no haver estat mai adoptada?

Uix! Hi ha molts nens i nenes que no tenen ni pare ni mare, que viuen en centres als quals els manca caliu humà, que els/les cuidadors/es per més que se'ls estimin, mai podran decidir res pel seu compte, ni futur, ni renyar-los com voldrien ni com es mereixen, ni compra'ls un regal especial, ni prometre'ls que sempre estaran al seu costat...

Són treballadors. I això que només parlo de la situació en el 1er món, que no és tant greu.

Qualsevol PERSONA, que desitgi estimar un fill, i tingui les qualitats per fer-ho, estaria fent un gran favor a tots.

Qui es planteja que de cap manera això no és correcte, està clar que han tingut pare i mare, i estan carregats de prejudicis, són uns ignorants, i /o probablement tenen el coco menjat per la inèrcia de la religió catòlica, on el pecat va a missa i segons quines desgràcies són justificades perquè "nostrusenyor " així ho ha volgut.

Els bombers no es mereixen això, i nosaltres, els catalans, tampoc..

2010-01-31T08:57:00.000-08:00

Què volen, desmotivar-los?

Estic fins als ovaris que no els deixin en pau pel fet d'Horta.

Ningú ho pot aturar?

S'ha parlat molt poc dels autèntics assassins, aquells dos "killos" que van provocar l'incendi., ningú se'n recorda ?. Per mi, en tinc suficient en que els descobrissin, i que els posin una bona condemna. I es mereixen un reconeixement tots els que van col.laborar perquè així fos.

Però referent als bombers i a buscar-los-hi les pessigolles, ja s'hauria d'haver enterrat la destral. Però no pas com la de la foto, que ja sigui per incendis, aiguats, accidents, i demés desgracies, ells la necessiten.

I tots necessitem d'ells, i que no es desmotivin per utilitzar-la sempre que calgui.

Debutant d'actriu, jo ?

2010-01-30T02:06:00.001-08:00

Avui he somiat una cosa estranya.

Mai he fet teatre ni m'ha interessat fer-ne, però en el somni, em trobava en una sala al costat de l'escenari amb actors, actrius i maquilladores inquietes.

Un home completament nu, i gras, semblava el Pep Cruz (el "Monràs" del "Ventdelplà"), Damunt d'una escala de tres graons al mig de l'escenari presentava l'obra de teatre que estava apunt de començar.

I sento que quan ja està acabant diu: -Avui actuarà amb nosaltres una nova companya, esperem que us agradi.

Me n' adono que la nova sóc jo. I em trasbalso una mica., miro al meu voltant, si hi ha un munt de gent i no conec personalment ningú, però hi ha cares que em sonen perquè són actors catalans d'aquests que he vist poc o molt, fer-se grans a TV3 o al teatre.

El cas és que pregunto quin paper faig, em contesta algú somrient, que em dona un copet a l'esquena i em diu: -Aiii, aquests nervis de debutant!

M'estic posant nerviosa.

L'obra comença, i jo asseguda, inquieta, la gent va disfressada, em miro, jo també!, amb uns faldillots verds fins als peus, i una mena de "cosset" cenyit que em queda prou bé, -Això és seriós ! - (M'empasso saliva)

Com que vaig preguntant a qui tinc aprop, acabo sabent que fa dies que assajo amb aquesta colla. No me'n recordo de res., una cara amable però seriosa, em diu que m'assegui, que em relaxi i que ja m'avisaran quan em toqui sortir.

Desesperada pregunto que on puc trobar el meu diàleg per tal d'estudiar-me'l mentrestant, una noia que sembla de la neteja, perquè en aquell moment passa per allí escombrant (?), m'allarga un tros de paper de cuina escrit amb bolígraf, i em diu que tot just l'anava a llençar, que aquí hi ha el meu diàleg escrit, que jo mateixa per tal de memoritzar-lo el vaig escriure ahir a l'assaig, ( pel que es veu no tenia un paper millor per fer-ho) . Però almenys algú em fa cas! Uf!

Estic molt nerviosa, però no perdo la calma.

Em miro el paper (el veig perfectament),

està una mica mullat, vaja!,

i no s'entén gaire què hi posa.

No és la meva lletra !!!

Per més que m'esforço, no hi entenc ni una paraula!

Ja fa estona que els actors entren i surten de l'escenari, tard o d'hora em tocarà a mi!

Respiro, em calmo pensant que no hi puc fer res. Em sap greu, la cagaré.

Vaig cap a algú que no va disfressat i observa l'obra a tocar de les cortines i li dic: -Escolti, ho sento però no se que coi faig aquí, mai he fet teatre, no em se el diàleg, i us puc fotre l'obra en l'aire, si us plau, cregui'm! I faci alguna cosa pel bé de tots.

L'home, amb un posat interessant, em diu:

- Agnès, molts cops han començat gent nova i mai ens han fotut l'obra enlaire, ho faràs bé, tranquil.la!. El diàleg que has de dir et sortirà sol quan estiguis a l'escenari, ja ho veuràs!., a més el paper de Eleonor és molt agraït, curt i fàcil., queda't per aquí que aviat et toca sortir.

Ah! (Almenys ja se quin paper faig! Quin consol, eh? Si se'm enfot això! )

Penso a una velocitat com mai (estant desperta he aconseguit)., i si em dedico a escoltar l'obra?, intento saber de què va i potser així podré improvisar la Eleonor aquesta! Dic quatre coses, compleixo i marxo corrents de l'escenari.

Uiiii, però no se si agafaré el fil a aquestes alçades.

Perquè no marxo corrents?

No ho se!

Miro cap on hi ha més llum , és l'escenari, uns actors discutint, forma part de l'obra, (els veig ridículs amb aquelles disfresses que m'allargaria massa si expliqués com eren) Penso que potser és una obra d'aquestes tant modernes, que per això el "Monràs" segueix despullat amunt i avall per l'escenari, penso que ja podrien haver escollit el "Julià", el veterinari del "Ventdelplà", que deu estar de més bon veure...

I segueixo...Pot ser que si es una obra d'aquestes metafísiques o supermodernes, el ridícul que faré quan surti a l'escenari, passi inadvertit, fins hi tot pot quedar bé.

Tinc molta calor, però els nervis més controlats.

Respiro molt profundament, i em desperto. Suada, el cor accelerat.

M'he quedat una estona pensant quin significat deu tenir tot això.

...

Somieu situacions extranyes?

Tieta i neboda.

2010-01-22T12:58:00.001-08:00

L'altre dia va ser Sta. Agnès.
En els meus anys més rebels, vaig deixar clar el meu anticatolicisme, tant (tothom te un passat) que no hi ha ningú de la meva família ni amistats, que se'ls ocurreixi felicitar-me "pel meu sant".

Però una tieta meva, és de costums tradicionals i hi ha coses que li passen per alt i d'altres no.

En el meu cas, me l'imagino de bon matí, ho te anotat al calendari, segur!, i deu dir per si mateixa, o potser en veu alta : - Mira! Avui és el sant de l'Agnès, aquesta nit la trucaré! - I ella més contenta i feliç que un anís vigilant de no oblidar-se'n, perquè li agrada quedar bé, i perquè m'estima molt perquè m'ha vist créixer. I jo també me l'estimo perquè sempre hi ha estat en lo bo i lo dolent, tot i que a vegades visqui una mica "a la lluna de València".

A quarts de 9 del vespre, em truca., i ja m'ha passat més d'un cop, que quan li sento la veu, i aquell to dient : - Nena! Felicitats! - Somric i penso - Ostres! si avui és el meu sant!-
I me'n alegro de sentir-li la veu, i no em sap gens de greu de dedicar-li uns minuts, tot i que la vaig a veure sempre que puc.

Per ella si que "faré el sant"!

Hi ha grafittis i obres d'art.

2010-01-13T13:43:00.000-08:00

Del món que envolta el grafitisme no en sóc entusiasta.
No m'agraden gens aquella mena de lletres, paraules illegibles de colors, encara que ben fetes i millor ombrejades, però que desprenen agressivitat i ràbia i només els que ho fan saben el significat . Odio les pintades anàrquiques que es poden trobar a qualsevol racó, portalada, en forma de firma o ni se sap què coi és, bé, una porcada.

Però també he vist pintures ben treballades, originals, amb missatge, sense, o que no entenc del tot, però que hi queda bé. M'agrada trobar-me-les allí on si no fos per elles, hi hauria una paret grisa i lletja.

Aquest es a Valls sota un pont de la via del tren aprop de l'estació.
Fa molt de temps que hi és i de moment es manté força respectada.

Quan el cava entra millor...

2009-12-29T07:51:00.000-08:00

Ben fred, quasi gelat, asseguda còmodament on vulgui, com vulgui...sense tenir sensació d'haver menjat massa, ...sola sense fer compliments, descalça, gaudint de la tranquilitat d'haver fet "lo que està ben fet", un any més, i agraïda (podria haver estat pitjor).

Em mereixo aquesta estona.

Ara si!

A la salut de tots!

....Que bo!!!

Aprofito per felicitar-vos:

Tingueu molt bon any deu tots i totes!

No hi seré en dos o tres dies, o quatre...!

2009-12-23T04:43:00.000-08:00

No pensava marxar sense deixar el Tió.

Merda! Algú m'ho pot explicar? (Qui no te feina el gat pentina, o és que li envien coses així...! :-)

2009-12-18T10:42:00.000-08:00

Pastanaga.

2009-12-11T08:03:00.000-08:00

No l'he pogut posar a l'olla...

Sóc catalanòfila

2009-12-05T06:46:00.000-08:00

Però com que també sóc atea, anti americanades, ecologista (en tema natura), anti -perdre massa temps al voltant d'una taula fins que es fa fosc,...anti fer regals obligats, ..., El nadal i bastants dies abans, se'm fa pesadet...

(I no dic que no tinguin coses bones les festes! D'entrada, tinc uns dies de vacances., també veig família que em cau bé, com cosines, tiets i tietes...I m'ho passo bé!

Encara més menjant torrons de xocolata, neules banyades de xocolata, molt de cava,... mmm... )

Però el millor, és retrobar-me amb el meu ídol!

Com m'hagués agradat conèixer, i estar encara que fos una estona amb aquells que van tenir la "cara" de fotre en un pessebre, un català que s'hi cagava literalment !

Quan era petita i m'obligaven anar a missa, els parroquians, els bons, construïen un pessebre , jo sempre hi buscava EL CAGANER, però mai li trobava! I pensava: " Si que l'amaguen bé aquests! Deu ser perquè se li veu el cul i això és pecat...".

A qui li agradi el nadal, aquesta iniciativa de l'Oscar, a mi, m'ha agradat molt..

http://oscar-ramirez.blogspot.com/2009/11/torna-la-campanya-dels-baca.html

Com si tingués una grip...espiritual.

2009-11-29T09:30:00.000-08:00

Divendres passat les coses no em van sortir ni de bon tros com esperava, i començà un desencadenament de mala astrugància.
Aquella nit- matinada, arribo a la conclusió que a més de mala sort, estic cansada, ha estat una setmana molt dura,... Em dic:- Demà serà un altre dia, descansa, dorm, ... demà ho veuràs tot diferent...

...I ja és de dia., només havent dormit 4 hores, no ho veig diferent, sinó molt pitjor!
I em passo el dia esgotada, com si tingués l'ànima baixa de defenses perquè sento que m'arriben pensaments que m'entristeixen, records, ...volia fer moltes coses, però no tinc ganes de res... estar al sofà, res del que volia fer i guardava per dissabte...

Finalment, a mitja tarda, sembla que me'n vaig anar sortint,... sense prendre'm res... bé, si, una mica de sort en forma de veu i paciència que m'ha arribat... (Gràcies!)
A la nit començava a estar millor.

Avui diumenge, surto a donar un tomb amb dos amics, i el que en un altre moment o un altre dia no hagués tingut importància, ha estat medicinal.

Us sentiu mai amb l'ànima engripada? Que feu per ajudar-la, si podeu?

I un altre gag! Espero que amb aquest s'haguessin desfogat una mica aquests pobres...! (Per si us el vau perdre.)

2009-11-25T12:43:00.000-08:00

http://

Em posa de molt mala llet el tema Millet!

Més val riure...Molt bo!

2009-11-22T13:45:00.000-08:00

http://

Record d'escola.

2009-11-15T14:32:00.000-08:00

Fèiem 2on d'EGB, a part de companys, érem veïns, i això feia que fora de l'escola també ens anessim veient i ens coneixessim bé.

Un matí, l'Enric estava més callat de lo normal però érem petits i no ens en vam adonar.
A la una del migdia anàvem a dinar a casa, (no hi havia menjador a l'escola.) A les tres hi tornàvem a ser .
I aquella tarda, asseguts en la gran taula rectangular, formada per d'altres més petites, l'Enric estava encara més callat, no participava dels jocs, i aquest cop si que ens en vam adonar que se'l veia trist.
Li vam preguntar què li passava, la senyoreta també va parar atenció i es va atansar cap a ell.

Es va posar a plorar a llàgrima viva., s'havia estat contenint. Ell era un noiet molt eixerit, amic de tots, molt llest, i a més, era el més rapit corrent,...Només per això ja era molt admirat.
Sense deixar de plorar i quan la senyoreta al seu costat, una mica ajupida per posar-se a la seva alçada, li va preguntar fluixet:

-Xatu! Enric! Què passa?
I ell, sense deixar de sanglotar, perquè acabava de destapar-se, va dir:

-El Jordi! El Jordi ha marxat de casa! ...He sentit que la mare li deia al pare... Que no tornarà! Que no el veurem més!

Ens vam mirar entre nosaltres.
Pobre Enric!
Però, qui era el Jordi?
Vaig fer un repàs de la seva família: el seu germà gran es deia Quico, i el petitó Jan, el seu avi Josep, el seu pare...no ho sabia, però l'Enric li deia "Pare", no Jordi!

La senyoreta va agafar l'Enric de la ma i es van allunyar una mica del grup per parlar. Estàvem més tranquils perquè sabíem que el consolaria.
Però molt encuriosits,...Perquè havia marxat el Jordi? Perquè l'Enric mai ens havia parlat d'ell?
Però fos qui fos, si no el tornava a veure, era molt greu., és clar que plorava pobre Enric!

Però quan van tornar a la taula, la senyoreta va fer asseure a l'Enric que ja no plorava però tenia els ulls molt vermells, i el nas també.
Tot i que la mestra va canviar de tema, no ens en vam estar de preguntar-li :
-Quan ha marxat de casa?
-Perquè ha marxat ?
-Que vivia amb vosaltres?
-Qui és el Jordi?
I a la fi, va parlar:

-El Jordi, el meu gat.

-Ahhh! El gat! Pensàvem...

(En aquell moment només van riure un o dos nens. Qui més qui menys, tenia una mascota a casa estimada de tot cor.)

Qui em mana somiar?

2009-11-10T23:25:00.002-08:00

Avui he somiat que havia penjat una foto meva a l'últim post, no seria el primer cop, però en aquesta era jo, de manera natural.
Somiava i em venia la imatge al cap, a la foto no estava malament, però no deixava de fer-me la pregunta: He fet bé?
I no només aquesta, de fet, tota la nit remenant el tema,...Ai! Tant de bo m'hagués despertat!
Vinga a donar-li voltes, i voltes...Que si no passa res, que tampoc he dit tant de mal de ningú, que què passa si es descobreix que sóc jo, que si potser tampoc arribaria a gaire gent, que tranquil.la...
A la fi, (tot somiant) he arribat a la conclusió que així que sonés el despertador m'aixecaria, engegaria el PC, i eliminaria el post i la foto.
Però aleshores he pensat que potser no tindria temps, que hauria de posar el despertador més aviat... I per sort, he conectat uns instants amb el món real i m'he dit:
-Agnès! Ja n'hi ha prou!

Però fins quest matí, jo no estava convençuda del tot que en cap moment havia penjat el post, i la foto.

Llegiu-lo si encara no ho heu fet...

2009-11-07T15:10:00.000-08:00

Fa uns anys, quan encara no era famós, vaig regalar aquest llibre al meu xicot., com que veia que ell no el començava, li vaig demanar si me'l deixava, ja que quan l'havia vist a la llibreria, m'havia atret d'una manera especial i no em podia esperar més!

(...)

Després ell també se'l va llegir, i vam concloure que aquesta, seria una gran novel.la, que es faria famosa desseguida per lo estupenda.

No ens vam equivocar.

La Sagrada Família.

2009-11-03T07:52:00.000-08:00

Aquesta també està en perill., perquè és de paper...però almenys està acabada!

Això de la crisi te propietats curatives.

2009-10-30T00:35:00.001-07:00

Hi ha una noia a la feina, la qual la crisis li està afectant molt.

Des de que aquest setembre hi van haver rumors que degut a la baixada de feina sobrava gent a la "plantilla"., que mira! S'ha convertit en una companya i treballadora exemplar, i sobretot sana!

Si! La crisis l'ha sanat! Li ha desaparegut el maldecap crònic, el mal d'esquena, i les cagarrines, que feien que almenys un dia de cada vuit o nou, no compareixes a la feina, deixant el marro per un altre.
Ara treballa més i millor que mai, i amb un somriure d'orella a orella per tothom., sobretot pel director! .

.
Que cabrooooona!

2009-10-25T11:15:00.000-07:00

.
Se'n va anar a Tenerife per feina, i no ha tornat sola.
Espero que ell es posi les piles aviat amb el tema català... (jo, aquí, no parlo altre cosa).
Això si, per postres portaré un pastisset de farina d'arròs amb fruita per sobre, que em queda molt bé, és molt sa i bo, (perquè ella sempre s'ha cuidat molt i se que li agradarà).
Si voleu, us passaré la recepta.

Si acaba anant tot bé...i anessin a buscar un petit...Quina peça de fruita creieu que hauria d'afegir a la foto de família?
....(Jo, es que em tronxo! )

EL SECRET (magik wigglee)

2009-10-03T00:47:00.000-07:00

http://www.youtube.com/watch?v=ZnFSJUzS6JI

(Aquest no és l'enllaç del vídeo de demostració, però és millor, sobretot amb el volum baix.)

En vam comprar uns quants per poc més de 3€ cada un.

A sobre l'estanteria on estaven exposats aquests cuquets, una pantalla passava un vídeo de demostració, enssenyant del que era capaç de fer aquesta estranya joguina. S'enrotllava a tot allò que es podia agafar, és passejava sense parar per les mans, braços i entre els dits, podia sortir sola d'un got...

Em vaig mirar bé l'embolcall, llegint la lletra petita i tot, però l' únic que hi vaig veure, era que, el SECRET, era a dins.

Com es movia? Em preguntava.

Com que estàvem la botiga d'un museu de la ciència, on havia un munt de joguines noves, vaig pensar que vaig potser es tractava d'un nou material, que potser amb electricitat estàtica el feia comportar-se així.

O potser amb una pila molt petita al cap, i amb una molla minúscula per columna vertebral.

Que ridícula em vaig sentir, quan un cop a casa, descobrim "EL SECRET" .

Va resultar ser el truc de màgia més antic de la història!

Lúnic que es necessita, es molta habilitat perquè "funcioni" així de bé !

L'Anna m'ha passat aquest vídeo molt aclaridor.

http://http://www.youtube.com/watch?v=5j1Hv_lqB_k

Susceptibles

2009-10-01T13:09:00.000-07:00

La poca confiança que tenen, incapaços de parlar clar i dir el que volen, el que esperen dels demés. Es nota en certs silencis.

Si es munta un projecte i son dels últims en saber-ho, s'ofenen. Pot ser que es queixin tot dient: -Amí no m'havien dit res ! - (Doncs se t' està dient ara oi ? ).

Si un grup s'ho està passant bé quan ella (aquesta persona), encara no ha arribat, ho troben injust i pensen que si hi haguessin estat, segur que no hi hauria hagut tant bon rotllo.

En vàries ocasions es senten criticats.

Es mostren correctíssims, i fins hi tot generosos d'entrada, fan regalets, s'ofereixen per ajudar, o fer favors, ...però el que fan és omplir la llista de -Favors que se m' han de tornar i regals que segurament seran menys valuosos o invisibles, perquè ho tindran pendent.

Fins hi tot les tasques que els toca fer, troben arguments per demostrar que son les pitjors.

Víctimes del comportament aliè, i de tot.

Susceptible:

Els demés vivim sense estar tant pendents de petits detalls. No som males persones, mals companys, mals amics, mals familiars. La majoria volem bon rotllo, però quasi sempre guanyes tu!

Ens ofens!

Foto incidentada d'un lavabo de senyors.

2009-09-13T12:47:00.000-07:00

Buscava un niu d'ocellets, perquè el meu nebot m'ha demanat que n'hi dibuixés un amb pollets que haguessin sortit de l'ou., només volia agafar alguna idea.

Ell ho ha vist, I com que es de fixar-se amb tot, i xerrar de mena, no hi he pogut fer res. I no li ha fet cap gràcia aquesta foto.

Després de moltes preguntes tipus :
-Què és això?
-Perquè serveix?
-Perquè estan partides aquestes senyores?
...
I jo, fent-me la ignorant i volent canviar de tema...(No voldria que se'm acuses de pervertidora!).
Lo bo ha estat:

-Jo no hi arribaria per renta'm les mans, si al menys estiguessin agenollades, podria pujar a la seva esquena!

I com sempre acabant am un:
-Oi tieta?

2009-09-13T12:35:00.000-07:00

Com m'hagués agradat ser d'Arenys de Munt!

Ha estat curiós posar les senyeres un divendres, i no treure-les fins...JA VEUREM...

Bon dia!

2009-09-10T23:36:00.000-07:00

http://

No marxo.

2009-09-02T07:56:00.000-07:00

Aquest estiu, he vist com molts de vosaltres heu disminuït la quantitat de posts o heu tancat per vacances.

Jo, ara em veig obligada a tancar per tot el contrari, per excés de treball, falta de temps...

Tampoc voldria deixar d'escriure i no dir res....

...Que el temps parli per si sol...

... -Fa tres setmanes que no publica, quatre,..,un mes, dos...---

Per això no us estranyi si no publico gaire, o potser si que ho faré! Qui ho sap? Puc fer el que vulgui! Es el meu blog.

No en tinc ni idea.

(???? )( Primera prova que començo a estar estressada! Aii!)

El que si se es que no vull deixar de visitar-vos, i per això segur que trobo algun instant. (Si no, voldrà dir que vaig molt malament!)

Un dia, parlant amb una blogger amiga meva, amb la qual ens posem filosòfiques, em va comentar que acabem agafant "carinyo" amb la gent que seguim, que ens segueix, d'una manera diferent en cada u. I per la meva part, és ben cert!

Le fotos me les dedico a mi mateixa, son per relaxa'm. :-P

Com lligar a la platja als quaranta i tants...

2009-08-25T13:16:00.000-07:00

Tinc un conegut. 43 anys. És un noi que no està gens malament, (tampoc és un "Brad Pitt"), però és tímid, li costa fins hi tot demanar l'hora...
Està tip d'anar a la platja, veure molts cops la mateixa gent, també noies- dones, soles, que a vegades es llencen miradetes, però no passen d'això.
Li agradaria molt, almenys poder parlar, que es puguin saludar ja que es veuen relativament varis dies.
Li pregunto:
-A veure, per lligar com t'ho has fet fins ara?
-Agnès, com tothom, per Internet, per foros, messenger...
-Ahh...
-Però no entenc, perquè no puc parlar amb algú que veig dia si, dia també! Fora tant fàcil si tingués la seva adreça electrònica...! Però no tinc pebrots! Quan a vegades ha passat pel meu costat, l'he volgut saludar i em sento tant "gilipolles".

A aquestes alçades de la conversa, ja em concretat que es tracta d'una noia sola...

-Demana-li l'adreça si no t'atreveixes a parlar amb ella cara a cara! (A la platja, cos a cos :P)
-...Que graciosa!
-Què pot passar? Què és el pitjor que pot passar? Que t'engegui a la merda?
-...
-Mira, jo sóc tu, m'atanço a ella... tu, com si fossis ella.

-Tens foc?

-Ho sento, no fumo.

-Jo tampoc, només volia trencar el gel...

-Haihaihai!

-Hehehe, què passa? No estaria malament, oi? Veuria el teu sentit de l'humor, desseguida.

Un altre mètode:

-Que ets la Sara?

-Ho sento, però no, em confons...

-Perdona, es que he quedat amb un amiga del facebooc, i com que tant sols l'he vist en fotos...segurament ja no vindrà, vols que anem a prendre una cerveza...?

Demostraries que ets una persona molt oberta, molt modern...deixa-ho estar!

-------------

-Tens hora si et plau?

-Nooooooooo! Així no, perquè te la diuen i ja està!

-Tens raó, perdona... (ja ho ha provat!).

-------------

-Perdona, saps si hi ha meduses?

- QUÈ? Meduses? Crec que no, sinó no hi hauria bandera verda...

-------------

-Hola, em dic Ramon, com que s'acaba l'agost, i el bon temps, potser no ens veurem fins l'estiu que ve, si vols escriure'm et dono l'adreça electrònica.

I li allargues un paper amb tot ben escrit i espera a veure què diu, i quina cara posa...

-...Potser si...

------------

-Perdona, em pots fer un cop d'ull a la motxilla? Es que aniria a donar un tomb, i no me'n refio, he sentit que hi ha molts xorissos...si no et sap greu, és clar?

-No, no em sap greu, ja pots anar ja...

-Vols venir?

-Millor que no, si no, qui vigilarà la teva motxilla?

-Huuuaaa,huaa!

------------

Això no és seriós...però per començar, no està malament oi?

Vaig recollint més idees! :

-"Muñeca, estudias o trabakas"?

(Idea i aportació de MARTELL DE REUS)

-------------

-Si. Sé el que estàs pensant, nena. Avui és el teu dia de sort. Anem?

Un altre:

-Hola, sóc net i endreçat, i m'encanten les sogres

(Del Pare Bukkàkez, en un post que va dedicar al mateix tema, però per un altre tipus de gent, si ho voleu veure, trobareu l'enllaç, als comentaris. )

-------------

-Potser no sóc l'únic paio de la platja, però sóc l´'unic que està entaulant conversa amb tu...

-Treballes per SEUR?

-No

-Com que he notat que em miraves el paquet!

(Aportacions de GAIA)

-------------

-Sóc fill de pescadors, deixa'm que et tiri la canya, mentre et convido a una ratafia.

(De la iaiapunkarra)

Tatuatges amb símbols xinesos

2009-08-23T04:03:00.000-07:00

Sempre que en veig, penso que quina gràcia deu tenir voler escriure missatges a la pell però que no s'entenguin!

Perquè semblen bonics?

Pel misteri que desperta?

Per facilitar el lligar, ja que sempre es recorrent el : -Perdona, portes un tatuatge molt "xulo" que hi posa?-

O perquè tot lo que és xinès és més barat?

Però pel que es veu, pocs tatuadors saben xinès, i s'han fet verdaderes "cagades", sobretot, al començament d'aquesta moda.

Moltes de les paraules, missatges, frases que la gent es va tatuar, només es poden llegir al mirall., doncs el tatuador, girava el paper per calcar primer a la pell el dibuix.

També, s'ha donat els casos de símbols amb un gir de 90º graus o de 180º , ja que a veure qui coi sap quan un d'aquest està del dret o del revés!

I n'hi ha que posats de cap per avall, volen dir tot el contrari. Per tant, estimar a l'inversa vol dir odiar.

I un ideograma canvia de sentit segons l'ideograma que té ans o després (Aportació Josep).

Aquesta foto que he trobat, pel que es veu, anunciava que aquest diorames no volen dir, res de res.

Pel bé de la humanitat...

2009-08-20T02:31:00.001-07:00

Tant de bo, cada u es pogués dedicar, a allò que li agrada, o en el que hi te molta habilitat.

Per exemple:

La meva sogra, seria una gran cuinera.

El meu veí de sota, crec que només és bo per fer bricolatge. M'encantaria veure la seva casa, la deu renovar tota cada tres mesos, ja que, el dissabte a la tarda s'hi posa i fins diumenge al vespre! I durant tot l'any! Si treballés en això, i no en un "garden" ell seria feliç, i jo més.

El meu nebot, te un do, la capacitat de mirar entre 5 i 10 canals a l'hora, seguir tots els programes, i el que no entenc, es com es sap els anuncis de memòria,...si representa que durant els anuncis, canvia de canal...! (El que no se , es quina sortida professional pot tenir això...)

Tinc un amic, que tot anant pel carrer, veu d'una hora lluny qualsevol gest incívic que fa qualsevol ciutadà. Ja sigui a peu, o en cotxe, o conduint. Jo sempre penso que si s'hagués fet policia municipal, no hi hauria dobles files, els gossos no és que no es caguessin,... es que no s'atrevirien ni a pixar! Multaria a qui llencés un xiclet a terra, o a canvi, el faria rascar 50 xiclets dels carrers peatonals.

Tinc una tieta que sempre ha fet de pagesa, però hagués pogut ser una gran modista, de petites, les meves germanes i jo, anàvem moníssimes per la festa major amb els vestits que ens feia, i de tant en tant se'n feia per ella, però uns vestits xulíssims!!!

El meu cunyat, podria haver-se dedicat a ser entrenador de futbol professional. Amb l'experiència que te, la paciència...i com es sap posar la canalla a la butxaca.

Una companya de la feina, seria més bona estilista, esteticient, i perruquera que no pas administrativa, que es el que fa. I és que es maquilla de bé, que ni la penelope Cruz!

També conec de molt aprop, una noia, bé, ma germana, que està en l'ensenyament, una mica per casualitats de la vida, però aquesta si que ho ha endevinant!
És molt bona en això, te valor, paciència, tècnica, i tot el que explica, de la manera que ho fa, acaba interessant fins i tot als més desdenyosos. No tothom podria!
En una sobretaula familiar, comença acaparant l'atenció dels més petits, i acaba tenint a tothom aprenent física i química. Per exemple, diu: - A veure qui sap...? si agafem una cullera de fusta, i una d'acer, i hi posem un glaçó a damunt...quin es fondrà més ràpit?...Apostes...la canalla diuen la seva, alguns dels grans, per prudència no diem res, per si de cas...
I és que tot el que sap i aprèn està disposada a donar-ho a conèixer, és tota una professional, amb tot el do i humanitat que s'ha de tenir per ser-ho.
(PER CERT: FELICITATS !!! Per una geni, també passen els anys.)

Amb el temps, i veient la personalitat que cada u te, quina dedicació, seria la millor pel bé de la humanitat?

La petita granoteta.

2009-08-17T00:48:00.000-07:00

Però? Però?...Perquè marxes tant ràpid? M'agradava parlar amb tu!...

(Bé, potser ara s'atansa una vaca, i la faig "petar" amb ella... (espero que em vegi! ))

Dedicat al meu guia: (De muntanya)

Encara que hagi de superar els 900, 1000 o 1500 m. de desnivell.,

... encara que el sol em cremi, o m'aturi cada moment a posar-me protector 50".,

...encara que una vaca em miri malament, i tot i així hagi de passar pel seu costat perquè es posa al mig del camí. (Sempre).

M'agrada descansar a tocar d'un llac del Pirineu.

Gràcies per ser-hi, aguantar-me, i proporciona'm tantes estones de felicitat!

Solivella. Conca de Barberà.

2009-08-12T17:00:00.000-07:00

Feia anys que no hi anava, i l'altre dia, em va venir bé de parar el cotxe, i donar-hi un tomb.

És un poble amb molta història, i més personalitat.

I a més, ara està preciós.

Caminava amig matí pels carrers, admirant les cases de pedra, les portes antigues, les plantes a terra i als balcons, ben cuidades,..

Em vaig trobar poca gent pel carres, suposo que per l'hora que era i la calor.

A alguns balcons, hi lluïa una bandera groga amb un cargol dibuixat, i a sota unes lletres que hi posava, " Jo també col·laboro". Als solivellencs, també se'ls diu "cargols", d'això devia anar el dibuix, però encara em preguntava, que devien voler reivindicar amb això.

I seguia passejant.

Vaig passar per molts carrers, a tocar del castell recentment restaurat, per la plaça de l'església i per la plaça del monument als caiguts. (Desde fa pocs anys, a TOTS, els caiguts.)

No vaig gosar preguntar a ningú, vaig entrar a l'ajuntament i com que també em volia informar de quan es podria visitar el castell, vaig aprofitar per preguntar lo de la bandera. Em van dir, que quan els veïns van a pagar la festa major, (els concerts, i demés,...) els donen un programa i la bandera, per què qui vulgui, la pugui mostrar.

"Jo també col·laboro",vol dir: Jo he pagat.

Saber això, em va produir bastant mal rotllo. I em va saber greu per ells.

No crec que tothom que ha pagat posi la banderola, posaria la mà al foc.

Aquests dies estan en plena festa major. Us ho recomano si passeu per allí, de donar un tomet. I si trobeu qui estigui disposat a fer petar la xerrada, segur que serà interessant i us ho passareu bé. Els solivellencs son gent encantadora!

Per fi! ...i,...lo promès...

2009-07-26T11:51:00.000-07:00