Sí, ho dic jo! ( No he donat la contrasenya d'aquest blog a ningú!)
Avui m'he trobat dues persones que pateixen dolor crònic, i ,...
estaven tant atabalades pels preparatius d'aquesta nit i de demà, que me n'he adonat que quan ens hem saludat, no han esmentat cap mal!, tenien molta feina però també molta il·lusió.
Me'n he alegrat per elles!
I he tornat a pensar que la vida és molt curiosa, ...
ah! que és això allò que diuen de l'esperit nadalenc? Ostres!!!! (38 anys m'ha costat esbrinar-ho). Doncs me n'alegro.
A elles, i a totes les persones que tenen dolors crònics, els desitjo que trobin alleugeriment així com aquests dies, cada dia.
4 Comentaris:
Més que esperit nadalenc, tenir una ocupació que pugui passar per sobre del que ja tenim com a assumit i tot. Si el nadal fa aquesta funció per alguns, benvingut sigui.
El que veig en aquest dies de nadal
es que molta gent recupera la il·lusió,
i ixo ajuda a viure.
Sí, aquestes dates són fantàstiques! I si no ho són, ja farem nosaltres que ho siguin... i mirarem de mantindre-ho tot l'any! Bones festes, Angès... ;)
XeXu, ...i potser perquè tots sabem que quan te n'adones, s'han acabat les festes i tot torna a la normalitat.
Xarnego, sí, i simesnó, trenca rutines.
Joan Fer, el cas és que no es perdi la il·lusió la resta de l'any, (jo això no ho entenc gaire...el nadal s'activa com per un interruptor per molta gent, s'encén a mig desembre i s'apaga per reis. I ja està! :-)
Gràcies i molt bon hivern a tots.
Publica un comentari