diumenge 4 de setembre de 2011

Adverteixo que ja m'estic esmolant les dents, i deixant-me créixer les ungles...



...I espero no haver-les de fer servir.
Perquè no vull ni sentir-ne parlar!


Per si algú encara pensa que això pot ser diferent!

5 Comentaris:

Joana ha dit...

Tot plegat una vergonya! El que ens hem de sentir dir

MARTELL DE REUS ha dit...

Al pas que anem el català esdevindra nomès llengua d'una comuna hippy perduda enmig del Lluçanès.

XeXu ha dit...

Si pogués triar, diria que única. Però has de ser llengua de trobada, hi ha qui no ho entén encara. Bé, no ho han entès mai, ni fan cap esforç per entendre-ho. Ja s'ho trobaran.

Joan ha dit...

M'estimo més callar per ara, que encara porto la fel a la boca.

Agnès S. ha dit...

Joana, sembla que ells no en tenen de vergonya!

MARTELL DE REUS, i els nostres néts no es creuran que podiem anar pel carrer comunicant-nos amb català.

XeXu, ja s'ho haurin d'haver trobat, aquest ha estat el problema, que s'han pogut moure per aquí sense fer aquest esforç.

Joan, ...el que em passava a mi.


Ànims! Gràcies a tots.