Les fundes de l'R-5.

Quan era petita mons pares van estrenar un cotxe, un R-5, ma mare, tant previsora i ràpida, va posar unes fundes als seients perquè no s'embrutessin, quan encara ni els meus germans ni jo l' havíem estrenat ni vist. Érem tots petits.
Mai vam saber que es tractava d'unes fundes, quedaven molt ben posades, pensàvem que els seients eren així!
I al cap d'un grapat d'anys, ja érem grandets, el cotxe es va haver de canviar perquè era molt vellet, els seients també, segurament ma mare havia rentat les fundes unes quantes vegades, però sempre les tornava a posar, i entre el desgast i el sol,... Un dia torno de l'escola, i a l'entrada de casa veig aquella tela tant coneguda, gruixuda i de ratlles de colors desgastats a terra, i em diuen que acabaven de portat el cotxe a Montblanc, on l'havien venut a un pagès que encara en trauria profit per anar al tros.
(amb els seients nous)