La Crema Catalana, és una gosseta que van adoptar els meus tiets del poble, es diu així perquè és de color crema i te uns tocs marronosos al llom,a més que és molt dolça i bona, obeeix sempre a la primera, menys quan hi ha tempesta o en època de petards, que com que li fan por, no vol anar a la seva caseta a l'hort. És de mena petita i quasi mai burda.

L'altre dia vaig anar a casa seva a veurel's i si m'hi puc estar una estona, sempre vaig a l'hort i al jardinet i ens posem a treure herbes, o arreglar torretes, mentre xerrem i ens posem al dia.
A les tardes d'estiu s'hi està molt bé, i així que estàvem descansant i xerrant amb els tiets, i va venir ma cosina amb el seu fill petit, el Marc que te quatre anyets.
Al Marc, li fan por tots els animals, i de la Crema li agrada mirar-se-la de lluny i prou, si pot ser des de la finestra.
Quan van venir a l'hort, la Crema va anar a saludar-los, remenant la cua, com sempre, i esperant com a poc, una carícia., el Marc va fer un crit i un salt enrere, la gosseta es va espantar més que no pas ell, i es va retirar, va venir on era jo. Ma tieta i ma cosina, van començar com sempre, a dir-li al Marc que la Crema no fa res, que no tingui por, i demostrant-li apropant-se i tocant la gossa tot mirant-se al Marc dient-li, "ho veus?, ho veus com no fa res!, etc."

Sabia que passaria això exactament, ho he vist altres cops, i que el nen diria a la seva mare que marxessin, o que l'agafés al coll.
En aquell moment em va venir una idea i inspiració teatrera, (a vegades em passa), vaig començar a acaronar el llom i el cap de la gossa, que desseguida s'hi va posar còmoda, repenjant la barbeta damunt la meva cuixa (jo estava asseguda a terra ), i li vaig començar a dir, "No passa res Crema, no t'espantis, el Marc no fa res, el Marc no et mossegarà, és bon nen, no tinguis por, tranquil·la...", em vaig mirar de reüll al Marc, i el vaig veure amb uns ulls com a taronges mirant i escoltant molt atent encara agafat a la cama de sa mare . (Ma tieta i ma cosina somreien mirant l'escena,...).
La gossa estava normal, però jo feia veure com si tingués por, i com si la protegís del Marc, ...i ell s'ho devia creure, o potser va voler demostrar que realment no tenia males intencions, no ho se....!, però al cap d'un minut tenia el Marc al costat, agafat al meu coll amb una ma una mica temorosa però atansant l'altre al llom de la Crema, que es va girar, se'l va mirar i va tornar a posar-se còmode perquè la seguíssim acaronant.
Ara ja no li fa tanta por la Crema.