Qui te la sort de tenir els dits dels peus ben alineats?
Els meus dits petits dels peus, tenen tendència a amagar-se sota el 4rt dit, i com que sóc persona de caminar molt, em porta petits problemes que he d'anar resolent molt de tant en tant.
Tot plegat m'ha portat a pensar.
Se de gent, persones grans sobretot, que tenen uns dits que espanten., no se ni com poden calçar-se segons quines sabates.
Com és que no s'ha avançat gaire amb la prevenció i informació de malformacions dels peus? És que no es pot previnir? No s'ha estudiat?
Els podòlegs es farien d'or si s'hi posessin. Crec.
9 Comentaris:
Els dentistes són més llestos, i fan ortodòncies fins hi tot a qui no fa falta.
Em sembla que ja es fan d'or els podòlegs. Penso que sí que està estudiat això que dius, a mi em van encolomar unes plantilles perquè recolzava més el peu d'un cantó. Segur que això repercuteix a l'esquena, però les plantilles barates no eren...
Només cal veure com el calçat dels xinos i el mercat -que ve a ser el mateix- es venen com a xurros.
La minuta del dentista és més cara que el podòleg. Els podòlegs es fan creus de com calça la gent. Quan dius ben alineats, entenc que vols dir en le mateix pla. Jo els tinc bé, m'ha costat molt no té tenir complexes, perque els tinc molt amples i no em puc posar segons quines sabates, per estretes. El podòleg em repetia i em repetia que els tenia bé i que quan et diuen que la sabata ja es donarà, em deia que es donava a costa de que els teus peus ho patien. Em fixo en els peus de la gent i hi ha alguns amb uns dits que fa mal només de veure-ho.
hauriem de posar un xic més d'atenció als nostres peus i adequar el calçat al tipus de via.
Joana, el problema de moltes senyores és que us agraden unes sabates que són autèntics atemptats a la salut dels peus (estretes, aixecades del taló...). Sovint s'ha sacrificat la salut del peu per una suposada 'estètica' que, en el fons, és un automaltracte.
Perdoneu, però algú ho havia de dir.
Probablement els anomenats "a dit" ho hagin estat amb el dit del peu
Martell, com a mínim, hi ha casos que fan pudorota, cosa que sembla indicar el que afirmeu.
XeXu, és cert que si vas al podòleg, alguna cosa també t'encolomen, ja sigui plantilles o altres petits artilugis.
Però el que em sorprèn i per això comparo amb el tema de les dents, també ho podria fer amb el tema nutrició, és que , així com s'han fet sempre campanyes per la prevenció de les càries, ja des de les escoles, per exemple, no sento ni he sentit mai de manera educativa que s'ha d'anar en compte amb el calçat.
iaiapunkarra, i és flipant com des de fa uns tres anys, la gent porta tot el dia i per tot, les xancles "de dit", suposo que perquè són barates, fresques i relativament fàcils.
Jo un cop em vaig comprar unes sabates al "mercadillu", molt xules, i les vaig haver de llençar perquè relliscava, no se de què punyetes estava feta la sola. Mai més.
Joana, si que quan dic alineats vull dir això, i el que dius dels peus amples, és una altre variant, com tenir-ne un més gran que l'altre amb diferència, o que els dits siguin diferents d0un peu i l'altre,....si és que anar ben calçat, una mica "al dia" (ja no dic a la moda), sembla molt díficil.
garbi24, hauriem de tenir un calçat ideal i ser conscients de canviar-nos, anar amb xancles de dit a pasejar, no pot ser bo, (per exemple).
Plotí, ..algú ho havia de dir! :-), hi ha talons que son més perillosos que molts esports de riscs, jo tindria molta por de "pujar-hi".
MARTELL DE REUS, i amb el dit "tonto", aquell que no s'arrup ni obeeix a les nostres demandes. :-)
Plotí, pudor a peus i amb les mans brutes!
Publica un comentari