La primera:
A vegades necessites qualsevol indici, una mica d'alguna senyal que t'apugi l'autoestima, ja no perquè la tinguis molt baixa, sinó perquè necessites, t'agradaria un carmelet.... Recordar l´últim cop que et vas sentir plena, orgullosa, que alguna cosa et va sorprendre positivament... però saps molt bé que res cau del cel. Aii! Però només hi ha una solució, és el que m'ha ensenyat l'experiència, esperar que això passi... Apa!, mentres, miraré de distre-re'm.
La segona:
I perquè foten a l'atur gent que treballa als caps i hospitals? Jo, dona de classe baixa, nació oprimida i amb més cultura que la majoria de gent que viu per aquí, però menys de la que tenen, per orgull meu, els que us aneu deixant caure per aquí, no entenc perquè gent que està treballant i cobrant del que tots paguem, ara deixaran de treballar i seguiran cobrant del que tots paguem, perquè se'n van a l'atur. I amb tots els inconvenients que ens suposarà...
Algú m'ho pot explicar??? Si us plau!!!
I la tercera:
Una recomanació, aquest blog: la Dansa de les Neurones.
12 Comentaris:
hi han coses inexplicables......almenys per als qui no ens ho expliquen tot.
Que tinguis sort amb l'espera i que baixi del cel aviat.
Anirem a fer un tomb per la recomanació
Alguns emigraran. Professionals formats amb els nostres impostos aniran a servir a d'altra gent.
La primera m'ha semblat molt encertada, tots necessitem un caramelet de vegades, i potser amb un parell de paraules n'hi ha prou, però no ens donen ni això.
I pel que fa a la segona, m'ha semblat una molt bona reflexió. Seguirem pagant igual, i els que van a l'atur cobraran menys, però cobraran del mateix lloc. Però el servei serà pitjor, així que el que paguem encara ens tornarà menys del que ho fa ara. Lamentable.
ostres..tens una rao de sant
jo no donaria els diners de l'atur...els hi donaria la opcio de poder guanyar-los
que de feina per fer..n'hi ha molta
ara m'en vaig a veure el blog que dius..
un bes bonica!
Benvolgut Josep, podries explicar-nos amb quins impostos nostres s'ha format aquesta gent que ara se n'anirà a 'servir' d'altra gent?
Pel que dius m'imagino que no t'has pagat de la teva butxaca cap carrera, tot esperant beques que prefereixen terrenys més assolellats. I, en tot cas, no es tracta de 'servir', sinó d'atendre o bé de tractar. Deixem el verb 'servir' per als qui tenen la sang règiament blava. O blavament règia.
Si has estudiat en una universitat pública, i medicina s'estuda a la UB, UdG i la UAB entre d'altres públiques, el que tu pagues de matrícula representa el 15% de l'import del curs. Açò ho sé perquè ix al resguard de la matrícula i perquè els rectors sempre ho diuen. 15% si no reps cap beca.
Cal matisar que el 15% és una mitjana. Les carreres que gasten més material, i Medicina n'és una, són més cares.
Somriu davant del mirall quan et llevis. De primer et pots sentir estúpid/a, però encomana bones vibracions a qui veus a l'altra banda.
Hi ha coses que per molt que ens les expliquin, no entendrem mai. I millor que sigui així. A aquests també els cal un somriure (o potser una bona puntada al cul).
Apa, que les respostes no són fàcils... i sobretot la segona, un autèntic "efecte bucle".
*Sànset*
Quanta raó tens, aniré mirant les respostes a veure si realment algú ho pot explicar...
Gràcies a tots.
M'heu donat ànims per la primera, no m'heu resolt la segona, però m'he trobat molt recolzada davant el meu interrogant, i a més, me n'he adonat de la inversió que ja haviem fet en aquest col·lectiu i que del tot se-m'havia passat...
De la tercera, pot ser us hagi agradat o no, però he volgut esmentar-lo perquè potser com jo, vosaltres no el coneixieu, i a mi m'agradat.
Tant si teniu vacances com no, molt bona setmana! :-)
Trigues molt a deixar-te caure pel blog...
¿És que el pes de les cavil·lacions t'enfonsa?
Cal saber que en aquesta Terra de la que formem part, els més espavilats viuen sempre a costa dels altres. Biologia pura; les espècies invasives, oportunistes i depredadores intenten "devorar" les altres. Exemple: forans contra autòctons.
Un cop sabut això, a menjar xocolata fosca, que dóna ànims.
Olga, em dones bon consell, ets sàvia. Si em costa tant deixar-me caure per aquí...és només per la desició que prenc, (i la voluntat) per realitzar una altree desició que prioritza altres cosetes...
Però espero aviat, passat maig segurament, per poder tornar a l'atac, amb les meves "sortides", "anades" i "tornades".
:-)
Publica un comentari