Avui he somiat que havia penjat una foto meva a l'últim post, no seria el primer cop, però en aquesta era jo, de manera natural.
Somiava i em venia la imatge al cap, a la foto no estava malament, però no deixava de fer-me la pregunta: He fet bé?
I no només aquesta, de fet, tota la nit remenant el tema,...Ai! Tant de bo m'hagués despertat!
Vinga a donar-li voltes, i voltes...Que si no passa res, que tampoc he dit tant de mal de ningú, que què passa si es descobreix que sóc jo, que si potser tampoc arribaria a gaire gent, que tranquil.la...
A la fi, (tot somiant) he arribat a la conclusió que així que sonés el despertador m'aixecaria, engegaria el PC, i eliminaria el post i la foto.
Però aleshores he pensat que potser no tindria temps, que hauria de posar el despertador més aviat... I per sort, he conectat uns instants amb el món real i m'he dit:
-Agnès! Ja n'hi ha prou!
Però fins quest matí, jo no estava convençuda del tot que en cap moment havia penjat el post, i la foto.
dimarts 10 de novembre de 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
23 Comentaris:
hahahahahahaha què bo! si ho fessis no passaria res, no? el més fotut és no poder controlar aquests somnis :)
segur que has passat un bon mal rato :-)
i segurament no passaria res si ho fessis.
l'únic problema aquí és que has de decidir si fer-ho o no... el prendre la decisió és el que fa patir més... per les conseqüències joc rec que no cal que pateixis gens :-)
què és un blog: realitat o somni?
Per saber realment que hauria passat, només queda una solució: Passar-ho a la realitat.......demà?
Jo també he patit molts cops per si em descobrien. Cada cop menys, també és veritat.
Ara, una cosa és que algú et descobreixi i l'altra posar la foto... imagino que deu haver passat molt mala estona.
A mi el que em fot més dels mal sons és llevar-me tota suada i que durant una hora ben bé tinc la por encara de si era veritat o no.
Nena, quin patiment!!! De vegades aquests somnis que semblen ben bé com si estessis despert fan passar-ho malament!!!
De tota manera en alguns blogs hi ha qui hi posa fotos, imatges de la família, amics,... i tampoc passa res. Això depèn de cadascú i l'estil del blog que tinguis,...
Salut!!! i acaba de passar un bon dia :)
Aisss si el problema fos la fotografia, aquesta no reflecteix més que el que som físicament, en canvi el que s'escriu molts cops defineix realment, i la gent encara es preocupa més de la imatge que del fons, amb tot, fes el que creguis i segur que serà el més assenyat
molta gent posa una fotografia i si això no els incomoda, perfecte. Amí personalment, si veig la foto,em dona una confiança semblant a algú més proper, doncs pots posar una cara als comentaris.Però, vaija, no ès pas inprescindible, el realment important son els missatges....i dorm tranquil.la.
si posar una foto t'ha de tallar el rotllo, no la posis.
Ja saps què cal fer, posa la foto de manera conscient, i ja no te n'hauràs de preocupar de si és cert o no, hehehe.
No crec que passi res penjar la foto doncs molta gent ho fa. Per què no et decideixes?
Jo també t'animo a posar la foto.
Crec que és millor saber amb qui estàs parlant; com han dit: posar cara als comentaris. La persona se't fa més propera, més amigable...
Hem de saber donar la cara en tots els fronts!!!!
Agnès, jo que sí que em mostro públicament i poso fotos meves, no he tingut cap problema, fins ara... Sempre et queda la possibilitat de trobar qualsevol foto de qualsevol persona a Internet i penjar-la. D'aquesta manera seguiries en l'anonimat... ;-)
La foto... Però ara, menjant panellets i amb un barret de cowboi!!!
A tots:
En això dels somnis, i el son, no hi ha interruptors d'engegar i parar!
Segur que no passaria res si pengés una foto, les probabilitats que em llegís aquell o aquella del qual a vegades he despotricat són minces, i dels que no n'he dit res, però no coneixen segons quina faceta de mi, i que he deixat reflectida en aquest blog, com a molt els sobtaria.
Però de moment, i a part de sommiar-ho, no se'm ha ocorregut de penjar cap foto ni dir els meus cognoms reals.
(Perquè no s'haurà empassat ningú que el cognom "Setrill" és l'autèntic oi? Busqueu al llistat de telèfons a veure si trobeu cap! Hehe!
Lo de penjar una foto meva menjant-me un penellet amb barret de cowboi,...hehe, ja m'ho estic pensant.
Quina mala estona has passat, d'aquelles poques vegades on el despertador és benvingut.
No obstant, t'he de dir que no passa res per posar una fotografia.
La por es treu fent allò que ens la produeix.
=)))
-assumpta-:
Tampoc era benbé por...però apartir de posar una foto meva, no podria evitar de pensar una mica en possibles lectors.
En el paper de la Srta.Setrill, m'hi sento més còmode. :-))))
Estimada Srta. Setrill, m'imagino el mal tràngol que deu haver passat. Per altra banda, ha de tenir present que no hem pogut veure-li la fesomia. Miraré de connectar-me en somnis al seu blog, a veure si la foto hi està penjada en la seva versió onírica.
Espero que t'interessin les meves noves recomanacions del meu blog. A més ara amb un nou disseny, enquestes, i noves seccions. Si vols a més podem fer un intercanvi d'enllaços, espero que t'interessi! Records i cuida't l'Ànima. [www.imperdibleanima.blogspot.com]
L'imperdible de ℓ'Àηimα
Agnès,
Això de tenir clavat un imperdible a l'ànima deu ser si més no un xic dolorós, malgrat les noves i interessants seccions que pugui incorporar-hi. Mes que un imperdible jo diria que és el "morro" de l'ànima.
Somni o malson? El dia que tornis a tenir aquests remordiments, penja la foto, i llestos.
Ara, té el seu encant no posar foto, els primers mesos del meu bloc també tenia aquests dubtes, fins que a l'agost mirant el mar vaig dir, va a compartir la patilla tu.
Cuida't
Això de l'imperdible a l'ànima... és una nova versió de pírcing??
Apreciat Plotí:
Si consegueix veure'm en somnis, dins el meu blog, arregli'm alguna coseta,....sisplis! Faci'm més rica, més maca, més alta...
Plotí i
MARTELL DE REUS:
I respecte al pírcing, pel que he vist també en altres blogs, no és gaire elegant que diguem...i a mi mai se'm ha ocurregut de penjar-me'n cap.
jordicirach:
T'aniré seguint. :-)
Jordi Tudó:
Ja ma'n passat els remordiments, (que no eren tant) Hehe! ;-P
Publica un comentari