Instints, ganes i possibilitats., nens, nenes que esperen.

http//elfamo.blogspot.com/2010/02/ladopcio-homoparental-on-reina-lamor.html

Després de llegir aquest post de la GAIA, i voler-li fer un comentari, vaig decidir que per no abusar del seu espai, en podia fer un post. I de pas, desfogar-me, que aquest és un tema més , d'aquells que em foten de molt mala llet.

El tema: el dret dels homosexuals a adoptar criatures.

Mm.,! A veure, com li vaig dir a ella, si jo fos un nen sense pare, ni mare, i en el millor dels casos vivint en un primer món, abans que fer-me gran en una residència, m'estimaria més tenir dos pares, dues mares, o un sol pare, o una sola mare,,etc., algú que després d'haver passat unes proves les quals demostressin qualitats i possibiltats, que són uns requisits que es demanen per ser adoptius, desitgessin acollir-me, educar-me i estimar-me.

Si us plau! Algú pensa que, encara que a l'escola se me'n enfotessin perquè mons pares fossin dos homes a mi això m'afectaria tant, que m'estimaria més no haver estat mai adoptada?

Uix! Hi ha molts nens i nenes que no tenen ni pare ni mare, que viuen en centres als quals els manca caliu humà, que els/les cuidadors/es per més que se'ls estimin, mai podran decidir res pel seu compte, ni futur, ni renyar-los com voldrien ni com es mereixen, ni compra'ls un regal especial, ni prometre'ls que sempre estaran al seu costat...

Són treballadors. I això que només parlo de la situació en el 1er món, que no és tant greu.

Qualsevol PERSONA, que desitgi estimar un fill, i tingui les qualitats per fer-ho, estaria fent un gran favor a tots.

Qui es planteja que de cap manera això no és correcte, està clar que han tingut pare i mare, i estan carregats de prejudicis, són uns ignorants, i /o probablement tenen el coco menjat per la inèrcia de la religió catòlica, on el pecat va a missa i segons quines desgràcies són justificades perquè "nostrusenyor " així ho ha volgut.

Els bombers no es mereixen això, i nosaltres, els catalans, tampoc..

Què volen, desmotivar-los?

Estic fins als ovaris que no els deixin en pau pel fet d'Horta.

Ningú ho pot aturar?

S'ha parlat molt poc dels autèntics assassins, aquells dos "killos" que van provocar l'incendi., ningú se'n recorda ?. Per mi, en tinc suficient en que els descobrissin, i que els posin una bona condemna. I es mereixen un reconeixement tots els que van col.laborar perquè així fos.

.

Però referent als bombers i a buscar-los-hi les pessigolles, ja s'hauria d'haver enterrat la destral. Però no pas com la de la foto, que ja sigui per incendis, aiguats, accidents, i demés desgracies, ells la necessiten.

I tots necessitem d'ells, i que no es desmotivin per utilitzar-la sempre que calgui.

Debutant d'actriu, jo ?

Avui he somiat una cosa estranya.

Mai he fet teatre ni m'ha interessat fer-ne, però en el somni, em trobava en una sala al costat de l'escenari amb actors, actrius i maquilladores inquietes.

Un home completament nu, i gras, semblava el Pep Cruz (el "Monràs" del "Ventdelplà"), Damunt d'una escala de tres graons al mig de l'escenari presentava l'obra de teatre que estava apunt de començar.

I sento que quan ja està acabant diu: -Avui actuarà amb nosaltres una nova companya, esperem que us agradi.

Me n' adono que la nova sóc jo. I em trasbalso una mica., miro al meu voltant, si hi ha un munt de gent i no conec personalment ningú, però hi ha cares que em sonen perquè són actors catalans d'aquests que he vist poc o molt, fer-se grans a TV3 o al teatre.

El cas és que pregunto quin paper faig, em contesta algú somrient, que em dona un copet a l'esquena i em diu: -Aiii, aquests nervis de debutant!

M'estic posant nerviosa.

L'obra comença, i jo asseguda, inquieta, la gent va disfressada, em miro, jo també!, amb uns faldillots verds fins als peus, i una mena de "cosset" cenyit que em queda prou bé, -Això és seriós ! - (M'empasso saliva)

Com que vaig preguntant a qui tinc aprop, acabo sabent que fa dies que assajo amb aquesta colla. No me'n recordo de res., una cara amable però seriosa, em diu que m'assegui, que em relaxi i que ja m'avisaran quan em toqui sortir.

Desesperada pregunto que on puc trobar el meu diàleg per tal d'estudiar-me'l mentrestant, una noia que sembla de la neteja, perquè en aquell moment passa per allí escombrant (?), m'allarga un tros de paper de cuina escrit amb bolígraf, i em diu que tot just l'anava a llençar, que aquí hi ha el meu diàleg escrit, que jo mateixa per tal de memoritzar-lo el vaig escriure ahir a l'assaig, ( pel que es veu no tenia un paper millor per fer-ho) . Però almenys algú em fa cas! Uf!

Estic molt nerviosa, però no perdo la calma.

Em miro el paper (el veig perfectament),

està una mica mullat, vaja!,

i no s'entén gaire què hi posa.

No és la meva lletra !!!

Per més que m'esforço, no hi entenc ni una paraula!

Ja fa estona que els actors entren i surten de l'escenari, tard o d'hora em tocarà a mi!

Respiro, em calmo pensant que no hi puc fer res. Em sap greu, la cagaré.

Vaig cap a algú que no va disfressat i observa l'obra a tocar de les cortines i li dic: -Escolti, ho sento però no se que coi faig aquí, mai he fet teatre, no em se el diàleg, i us puc fotre l'obra en l'aire, si us plau, cregui'm! I faci alguna cosa pel bé de tots.

L'home, amb un posat interessant, em diu:

- Agnès, molts cops han començat gent nova i mai ens han fotut l'obra enlaire, ho faràs bé, tranquil.la!. El diàleg que has de dir et sortirà sol quan estiguis a l'escenari, ja ho veuràs!., a més el paper de Eleonor és molt agraït, curt i fàcil., queda't per aquí que aviat et toca sortir.

Ah! (Almenys ja se quin paper faig! Quin consol, eh? Si se'm enfot això! )

Penso a una velocitat com mai (estant desperta he aconseguit)., i si em dedico a escoltar l'obra?, intento saber de què va i potser així podré improvisar la Eleonor aquesta! Dic quatre coses, compleixo i marxo corrents de l'escenari.

Uiiii, però no se si agafaré el fil a aquestes alçades.

Perquè no marxo corrents?

No ho se!

Miro cap on hi ha més llum , és l'escenari, uns actors discutint, forma part de l'obra, (els veig ridículs amb aquelles disfresses que m'allargaria massa si expliqués com eren) Penso que potser és una obra d'aquestes tant modernes, que per això el "Monràs" segueix despullat amunt i avall per l'escenari, penso que ja podrien haver escollit el "Julià", el veterinari del "Ventdelplà", que deu estar de més bon veure...

I segueixo...Pot ser que si es una obra d'aquestes metafísiques o supermodernes, el ridícul que faré quan surti a l'escenari, passi inadvertit, fins hi tot pot quedar bé.

Tinc molta calor, però els nervis més controlats.

Respiro molt profundament, i em desperto. Suada, el cor accelerat.

M'he quedat una estona pensant quin significat deu tenir tot això.

...

Somieu situacions extranyes?

Tieta i neboda.

L'altre dia va ser Sta. Agnès.
En els meus anys més rebels, vaig deixar clar el meu anticatolicisme, tant (tothom te un passat) que no hi ha ningú de la meva família ni amistats, que se'ls ocurreixi felicitar-me "pel meu sant".

Però una tieta meva, és de costums tradicionals i hi ha coses que li passen per alt i d'altres no.

En el meu cas, me l'imagino de bon matí, ho te anotat al calendari, segur!, i deu dir per si mateixa, o potser en veu alta : - Mira! Avui és el sant de l'Agnès, aquesta nit la trucaré! - I ella més contenta i feliç que un anís vigilant de no oblidar-se'n, perquè li agrada quedar bé, i perquè m'estima molt perquè m'ha vist créixer. I jo també me l'estimo perquè sempre hi ha estat en lo bo i lo dolent, tot i que a vegades visqui una mica "a la lluna de València".

A quarts de 9 del vespre, em truca., i ja m'ha passat més d'un cop, que quan li sento la veu, i aquell to dient : - Nena! Felicitats! - Somric i penso - Ostres! si avui és el meu sant!-
I me'n alegro de sentir-li la veu, i no em sap gens de greu de dedicar-li uns minuts, tot i que la vaig a veure sempre que puc.

Per ella si que "faré el sant"!

Hi ha grafittis i obres d'art.

Del món que envolta el grafitisme no en sóc entusiasta.
No m'agraden gens aquella mena de lletres, paraules illegibles de colors, encara que ben fetes i millor ombrejades, però que desprenen agressivitat i ràbia i només els que ho fan saben el significat . Odio les pintades anàrquiques que es poden trobar a qualsevol racó, portalada, en forma de firma o ni se sap què coi és, bé, una porcada.

Però també he vist pintures ben treballades, originals, amb missatge, sense, o que no entenc del tot, però que hi queda bé. M'agrada trobar-me-les allí on si no fos per elles, hi hauria una paret grisa i lletja.

Aquest es a Valls sota un pont de la via del tren aprop de l'estació.
Fa molt de temps que hi és i de moment es manté força respectada.

Quant de temps caldrà esperar perquè passin pel sedàs programes brossa i "realitys"?

.
Tot el que representa que és dolent i empitjora la societat, fins que no arriba a límits molt preocupants no s'hi fa res de res.

Resumeixo uns exemples importants:

L'alcohol.
Quan jo era petita, qualsevol podia comprar i consumir alcohol, les persones propenses a aquesta addicció portaven greus problemes socials, i també aquells que en consumien encara que fos de manera esporàdica, a vegades menors d' edat.
Recordo que a les farmacioles hi havia "Aigua del Carme", alcohol 90º per desinfectar...fins hi tot a moltes fàbriques això va arribar a ser un problema, i és van posar mesures. (Avui dia gràcies als mossos i a les normes de vendes ha minvat una miqueta el problema).

També va passar amb el tabac.
La societat emmalaltia a causa del tabac, la 1ª causa de càncer. (Crec que encara ho és)
(I no calen més explicacions, com sempre el gran beneficiari: el que més poder te.)
.................................................................................................................

Ara sembla que ningú se n'adoni que el següent problema que aportarà problemes socials de conducta poden ser a causa de la tele brossa! (No és ni serà la única causa, és clar! Però...)

Tinc comprovadíssim que els que pensem una mica, per sentit comú i intuïció estem tots d'acord que no és bo que persones consumeixin aquest tipus de programes, ...i tinc la trista premonició que aviat començarem a veure'n conseqüències,...

Curiosament, érem un grupet que parlàvem d'aquest tema, i una amiga va fer una gran aportació, - D'on ha vingut tot això? El tabac? L'alcohol? La tele-brossa i "reality's"?-
-D' EEUU! (Còctel d'incultura i afany de poder econòmic ) - Al clau!

Quan el cava entra millor...

Ben fred, quasi gelat, asseguda còmodament on vulgui, com vulgui...sense tenir sensació d'haver menjat massa, ...sola sense fer compliments, descalça, gaudint de la tranquilitat d'haver fet "lo que està ben fet", un any més, i agraïda (podria haver estat pitjor).

Em mereixo aquesta estona.

Ara si!

A la salut de tots!

....Que bo!!!

Aprofito per felicitar-vos:

Tingueu molt bon any deu tots i totes!