"tal qual" publico.

Jo que sóc filla de postgerrencs, i del Camp (d'aquí a baix), vaig aprendre a parlar amb més barbarismes que paraules del Pompeu Fabra. Des que tinc us de raó, cap a mitjans dels 80's, m'he esforçat a rectificar tots aquells mots malsonants.

Amb segons quines paraules o expressions, no va ser fàcil.
Ara, n'hi ha moltes que ni recordo, i que segur que em sonarien gracioses, com "jolín!", o "columpiu", "llinterna", " teatru" i "petardu"... ( qui vulgui en pot rememorar per escrit aquí en un comentari, seran benvingudes i possiblement rigudes).

El cas és que, quan per fi he sigut capaç d'introduïr en el meu vocabulari quotidià, la paraula carmanyola, segons on la dic, m'agafa com a complex de xirucaire cantimplorera...

... el cas és que ja ningú li diu "fiambrera" ! Ah noooooo?

Ara es diu "TAPER"!

És el primer cop que m'ataca un troià....

Obro el PC, i això és el que em surt a la pantalla, ( no cal dir que dins dels límits del que podia fer amb el que jo se, no van poder desbloquejar ni fer desaparèixer aquest avís.)
Acusada d'entrar en pàgines de pornografia infantil, zoofília,...

Ja em veia pagant els 100 euros i després emprendre la lluita per recuperar-los,... "...sóc innocent!, sóc innocent...!!! jo tant sols m'he mirat algun cop ........, però allí no n'hi ha d'això, i si he entrat en aquestes pàgines ni me n'he adonat! ...i bla,bla....!" em veia suplicant.

Així que truco al 091 i m'expliquen amablement que és un troià, el que he de fer per alliberar-me'n.

Tot i així, sort en tic d'un amic, que, quan li vaig explicar, al cap d'un moment el tenia a casa amb el seu portàtil, les seves armes de destrucció de tot tipus d'éssers indesitjables, i amb un entusiasme d'enfrentar-se a un enemic amb la convicció de guanyar-li la batalla amb un tres i no res... i així va ser. A més, vaig guanyar una estona de bona companyia, mentre el PC, em quedava net com una patena, i preparat per defensar-se sol.

Dona la cara, o comparteix-la.

Per tot això, i molt, molt més...

http://www.donalacara.com/

Bon dia, perquè jo vull ( i puc).

És curiós que en el post anterior, m'ha passat com li va passar al Lluís, cantant de "Els Pets", que volent narrar un fet quotidià ( la primera estrofa), i una realitat més aviat trista ( la resta ), però alhora volent fer veure que no li afectava gaire negativament, li va sortir tot plegat una cançó alegre i divertida.

BON DIA, la lletra:

La vella Montserrat, desperta el barri
A cops d'escombra tot cantant,
Les primeres persianes, sobren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal
I es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.

Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia,
Damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat tot l'espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça
La peixatera pren paciència amb la Consol
Que remuga i regala
Grans bafarades d'alcohol.
I al pedrís reposant
L'avi Josep no es deixa perdre cap detall
I amb esguard es pregunta
Quants dies més té de regal.

Bon dia...

Nens xisclant, olor a pixum de gat,
Veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
I un retardat que amb ulls burletes et mira
I diu

Bon dia...

Com, qui,.....m'entengui....

Avui és un d'aquells dies que he complert anys, molts anys de cop,
tants que si tinc sort, no caldrà que en compleixi més durant una temporada. I d'aquesta manera tindré temps de recuperar-me de la ressaca d'aquest "" "fabulós" "" aniversari. ( Ep, que no m'estic pas morint que jo sàpiga, vaja! no més que la majoria, que cada dia és un de menys.)


Hehehe!
Si us plau, qui em coneixeu, no em pregunteu.
...el semi-anonimat d'aquest blog em confon fins hi tot a mi, perquè un dia com avui, que compleixo tants anys de cop, no puc explicar el motiu,...


Qui vulgui entendre una mica el motiu que m'ha inspirat a fer el resum del que hagués pogut ser el post definitiu, afegeixo el següent:
Heu llegit "Les veus del desert?, (No dic que sigui la millor novel·la, ni molt menys, i jo fa com a 15 anys que la vaig llegir...) se'm va quedar un detall: aborígens d'Austràlia, celebren els aniversaris, no a ritme de calendari anual, sinó quan algú aprèn alguna cosa important a la seva vida., quan descobreix quelcom que el fa canviar...aleshores es dedica una mena de festa a la persona, per donar la benvinguda a la nova edat.

.

Com, qui,.....m'entengui....

Avui és un d'aquells dies que he complert anys, molts anys de cop,
tants que si tinc sort, no caldrà que en compleixi més durant una temporada. I d'aquesta manera tindré temps de recuperar-me de la ressaca d'aquest "fabulós" aniversari. ( Ep, que no m'estic pas morint que jo sàpiga, vaja! no més que la majoria, que cada dia és un de menys.)

Apa que això ja quasi està...

les festes vull dir, amb els seus dolços apegalosos... i amb el bo que fa, aviat "me'n podré anar a fregir espàrrecs", perquè ja comencen a sortir! i si plou una mica millor... mmmmm...ja sento l'olor del remenat...

A més, el dia ja allarga que em posa.... ! :-))))))))))))

Veieu com encara que no tingui esperit nadalenc, en tinc d'altres?

Molt bon hivern a tothom!