Record d'escola.

Fèiem 2on d'EGB, a part de companys, érem veïns, i això feia que fora de l'escola també ens anessim veient i ens coneixessim bé.

Un matí, l'Enric estava més callat de lo normal però érem petits i no ens en vam adonar.
A la una del migdia anàvem a dinar a casa, (no hi havia menjador a l'escola.) A les tres hi tornàvem a ser .
I aquella tarda, asseguts en la gran taula rectangular, formada per d'altres més petites, l'Enric estava encara més callat, no participava dels jocs, i aquest cop si que ens en vam adonar que se'l veia trist.
Li vam preguntar què li passava, la senyoreta també va parar atenció i es va atansar cap a ell.

Es va posar a plorar a llàgrima viva., s'havia estat contenint. Ell era un noiet molt eixerit, amic de tots, molt llest, i a més, era el més rapit corrent,...Només per això ja era molt admirat.
Sense deixar de plorar i quan la senyoreta al seu costat, una mica ajupida per posar-se a la seva alçada, li va preguntar fluixet:

-Xatu! Enric! Què passa?
I ell, sense deixar de sanglotar, perquè acabava de destapar-se, va dir:

-El Jordi! El Jordi ha marxat de casa! ...He sentit que la mare li deia al pare... Que no tornarà! Que no el veurem més!

Ens vam mirar entre nosaltres.
Pobre Enric!
Però, qui era el Jordi?
Vaig fer un repàs de la seva família: el seu germà gran es deia Quico, i el petitó Jan, el seu avi Josep, el seu pare...no ho sabia, però l'Enric li deia "Pare", no Jordi!

La senyoreta va agafar l'Enric de la ma i es van allunyar una mica del grup per parlar. Estàvem més tranquils perquè sabíem que el consolaria.
Però molt encuriosits,...Perquè havia marxat el Jordi? Perquè l'Enric mai ens havia parlat d'ell?
Però fos qui fos, si no el tornava a veure, era molt greu., és clar que plorava pobre Enric!

Però quan van tornar a la taula, la senyoreta va fer asseure a l'Enric que ja no plorava però tenia els ulls molt vermells, i el nas també.
Tot i que la mestra va canviar de tema, no ens en vam estar de preguntar-li :
-Quan ha marxat de casa?
-Perquè ha marxat ?
-Que vivia amb vosaltres?
-Qui és el Jordi?
I a la fi, va parlar:

-El Jordi, el meu gat.

-Ahhh! El gat! Pensàvem...

(En aquell moment només van riure un o dos nens. Qui més qui menys, tenia una mascota a casa estimada de tot cor.)

Qui em mana somiar?

Avui he somiat que havia penjat una foto meva a l'últim post, no seria el primer cop, però en aquesta era jo, de manera natural.
Somiava i em venia la imatge al cap, a la foto no estava malament, però no deixava de fer-me la pregunta: He fet bé?
I no només aquesta, de fet, tota la nit remenant el tema,...Ai! Tant de bo m'hagués despertat!
Vinga a donar-li voltes, i voltes...Que si no passa res, que tampoc he dit tant de mal de ningú, que què passa si es descobreix que sóc jo, que si potser tampoc arribaria a gaire gent, que tranquil.la...
A la fi, (tot somiant) he arribat a la conclusió que així que sonés el despertador m'aixecaria, engegaria el PC, i eliminaria el post i la foto.
Però aleshores he pensat que potser no tindria temps, que hauria de posar el despertador més aviat... I per sort, he conectat uns instants amb el món real i m'he dit:
-Agnès! Ja n'hi ha prou!

Però fins quest matí, jo no estava convençuda del tot que en cap moment havia penjat el post, i la foto.

Llegiu-lo si encara no ho heu fet...

Fa uns anys, quan encara no era famós, vaig regalar aquest llibre al meu xicot., com que veia que ell no el començava, li vaig demanar si me'l deixava, ja que quan l'havia vist a la llibreria, m'havia atret d'una manera especial i no em podia esperar més!

(...)

Després ell també se'l va llegir, i vam concloure que aquesta, seria una gran novel.la, que es faria famosa desseguida per lo estupenda.

No ens vam equivocar.

La Sagrada Família.

Aquesta també està en perill., perquè és de paper...però almenys està acabada!

Això de la crisi te propietats curatives.

Hi ha una noia a la feina, la qual la crisis li està afectant molt.

Des de que aquest setembre hi van haver rumors que degut a la baixada de feina sobrava gent a la "plantilla"., que mira! S'ha convertit en una companya i treballadora exemplar, i sobretot sana!

Si! La crisis l'ha sanat! Li ha desaparegut el maldecap crònic, el mal d'esquena, i les cagarrines, que feien que almenys un dia de cada vuit o nou, no compareixes a la feina, deixant el marro per un altre.
Ara treballa més i millor que mai, i amb un somriure d'orella a orella per tothom., sobretot pel director! .

.
Que cabrooooona!

.
Se'n va anar a Tenerife per feina, i no ha tornat sola.
Espero que ell es posi les piles aviat amb el tema català... (jo, aquí, no parlo altre cosa).
Això si, per postres portaré un pastisset de farina d'arròs amb fruita per sobre, que em queda molt bé, és molt sa i bo, (perquè ella sempre s'ha cuidat molt i se que li agradarà).
Si voleu, us passaré la recepta.

Si acaba anant tot bé...i anessin a buscar un petit...Quina peça de fruita creieu que hauria d'afegir a la foto de família?
....(Jo, es que em tronxo! )

EL SECRET (magik wigglee)

http://www.youtube.com/watch?v=ZnFSJUzS6JI

(Aquest no és l'enllaç del vídeo de demostració, però és millor, sobretot amb el volum baix.)

En vam comprar uns quants per poc més de 3€ cada un.

A sobre l'estanteria on estaven exposats aquests cuquets, una pantalla passava un vídeo de demostració, enssenyant del que era capaç de fer aquesta estranya joguina. S'enrotllava a tot allò que es podia agafar, és passejava sense parar per les mans, braços i entre els dits, podia sortir sola d'un got...

Em vaig mirar bé l'embolcall, llegint la lletra petita i tot, però l' únic que hi vaig veure, era que, el SECRET, era a dins.

Com es movia? Em preguntava.

Com que estàvem la botiga d'un museu de la ciència, on havia un munt de joguines noves, vaig pensar que vaig potser es tractava d'un nou material, que potser amb electricitat estàtica el feia comportar-se així.

O potser amb una pila molt petita al cap, i amb una molla minúscula per columna vertebral.

Que ridícula em vaig sentir, quan un cop a casa, descobrim "EL SECRET" .

Va resultar ser el truc de màgia més antic de la història!

Lúnic que es necessita, es molta habilitat perquè "funcioni" així de bé !

L'Anna m'ha passat aquest vídeo molt aclaridor.

http://http://www.youtube.com/watch?v=5j1Hv_lqB_k